EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 16 de novembre de 2022

MARE INTERNUM

(Imatge pròpia)

MARE INTERNUM

 

Verona alena

i el riu calma amb la mitja lluna

qualsevol escull, qualsevol cruïlla.

No troben muetzins els xiprers de Florència.

El port de Kavala es desvetlla a la grega:

turons de calç, son ajornada,

carrers de reverència eterna, sota el llenç albí de boira

Així fa Altea, i Còrdova...

la saviesa dels murs contra la insistència de l'estiu.

L'òrbita de la finestra islàmica

corba el sol de Macedònia

entre melismes d'arrelam confús .

Hi ha un pati tancat on la llum entra.

Hi ha un tors d'olivera que vol abraçar

la font de pedra blanca.

Els dits d'una parra assenyalen trajectòries del desordre

i on ha mort el descans del riu

hi ha un cementiri de baladre tou.

La pell de la muralla escata suor

i al seu pit d’rgila

la canalla improvisa una escola.

Al caminant s’arraïma una mirada

llarga com la pols de migjorn.

Un gos bastard borda i no venç

l'erecció del sol.

Llum mandarina suavitza la kashba,

i la peresa, a poc a poc, arpegia els esguards.

A l’androna s’arrossega el somrís

del vespre que agonitza.

El carrer, que ha patit la llum del dia,

a la nit revifa paraules de cuina i vapors de revolta.

Pel llenguatge que afaiçona i engalana el barri

sol temor navega la diversa

                                                 Mediterrània.

Remoreja el dolor de l’aigua dolça

sota el pòrtland que creix i ninguneja.

A tot arreu, on fou la rosada, diu l’aridesa:

«Sóc la ferida que esquinça

                                               esquelets de la ciutat Vella».

 


Albert Garcia i Hernàndez

Talaies

Editorial Agua Clara, 2001  

Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El que més m'ha agradat és la teva foto del capvespre(?), amb la lluna plena al mig del cel!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és, M. Roser, era el capvespre.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada