EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 24 de juliol del 2023

DANSA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


DANSA


Ens despullàvem en un joc premeditat,
sorprenent miratges de llum blanca,
territoris de carícia, dolces estepes d'èter.
Tot separava i bastia l’urpa oberta del desig.
S'adorm el temps en els teus cabells
en una alquímia de prodigis impossibles;
s'allunya el fred en els dibuixos de les mans,
en l'oferta geografia que ara em mostres.

Silvestre Vilaplana

Partitures perdudes

Editorial 3i4, 2007

Més sobre l’autor, ací i ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada