EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 18 de juliol del 2023

QUOTA DE CULPA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quota de culpa


Et deixo la moneda en el buit de la mà,

amb precisió maquinal. I encara,

al mateix temps, llanço els ulls

ben lluny dels teus —hàbil sincronia

encoberta per la foscúria.

Ara em sembla que algú ens observa

des d'una finestra, rere la flama d'un encenedor;

que em veuen encertar la cistella oberta

del menyspreu, en llançar-hi els ulls.

M'esglaia pensar que siguin aquells nois,

els que una nit assaltaran

el caixer on t'arreceres

per fer-te cendra amb les meves mans.


Cèlia Sànchez-Mústich

A la taula del mig

Ed. Moll, 2009

Més sobre l'autora, ací



0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada