(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Quota de culpa
Et
deixo la moneda en el buit de la mà, |
|||
amb
precisió maquinal. I encara, |
|||
al
mateix temps, llanço els ulls |
|||
ben
lluny dels teus —hàbil sincronia |
|||
encoberta
per la foscúria. |
|||
Ara
em sembla que algú ens observa |
|||
des
d'una finestra, rere la flama d'un encenedor; |
|||
que
em veuen encertar la cistella oberta |
|||
del
menyspreu, en llançar-hi els ulls. |
|||
M'esglaia
pensar que siguin aquells nois, |
|||
els
que una nit assaltaran |
|||
el
caixer on t'arreceres |
|||
per
fer-te cendra amb les meves mans. Cèlia Sànchez-Mústich A la taula del mig Ed. Moll, 2009 Més sobre l'autora, ací |
|
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada