CANÇÓ DE L'ENCONTRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó de l'encontre

 

I vine i despulla’m després de despullar-te,
escolta les meues paraules com si fossen ordres,
posa la teua mà dreta sobre el meu sexe,
comença lentament fins que et sentes segura,
després fes-ho amb la boca, excita’t,
ara faré jo, la meua llengua farà gust a ginebra,
tot és qüestió de no pensar, relaxa’t,
abandona’t del món i la consciència,
ara nóta-la dins teu calenta, ets meua,
sent com et penetra amb lentitud i fermesa,
acobla’t al meu cos, mou-te alhora,
sent com augmenten els matisos de plaer
que es deslliguen com batecs incontrolables,
no hi haurà amor en aquesta contesa,
només desig ara que et tremolen les cames,
ara que el plaer ja no et ve de mi sinó de tu,
respira, gemega, insulta’m en la boca,
fins que amb un renec ofegat caiga sobre teu
i el teu cos, que no està fet de fang, tremole.

 

Salvador Iborra

Els cossos oblidats

Onada Edicions, 2009

Més sobre l’autor, ací 

EL CASTELL DE SORRA

(Imatge no identificada presa en la xarxa)

El castell de sorra

 

Només el goig que accepta que és efímer

perviu, perquè no vol combatre el temps.

Només les il·lusions edificades

per a l’alegre instant que fuig perduren

resistint les onades de l’oblit.

A penes en present són conjugats

els fets que ens fan feliços, ja que sempre

ens cal triar entre l’ara i la memòria,

entre l’amor i el seu record terrós.

 

Xavier Jové

Epifanies

Editorial Trípode, 2022

Més sobre l’autor, ací

PLENAVIDA!

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLENAVIDA!

 

Ja hem arribat al ple de les cireres!

A cada branca amor i a cada dent.
Ja no tendré més cels que els que tu em brodis
i a l’horabaixa callaré paraules
i estrenaré confits per dins la teva boca.

Ai, amor!

Al cim del nard i al calze de la vida
xuclaré, mel de rou, el teu posat
i llegiré el teu llibre d’hores,
que serà de silencis lluminosos,
or novell a les fulles de tardor.

Però s’han acabat els paisatges
per on omplíem els paners d’absències,
s’han acabat les tardes i els migdies
on érem papallones dissecades,
i ara som, només om, de boca a boca,
d’ulls a ulls, mans a mans, de vida a vida,
ai, a mor, que al meu hort de fulles verdes 
ja hem arribat al ple de les cireres!

 

Jaume Vidal Alcover

L’hora verda, dins de Poesia Completa, 1952-1991

Adia Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

ENFILADA A DALT DE TOT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Enfilada a dalt de tot

 

Al cim dels manyocs de diari

que has anat arroplegant

i que fan, ara,

la teva vida fins aquí.

Al cim de tot,

amb les mans negres,

el desequilibri del paper,

el cos ple de notícies i argumentaris.

 

Gemma Arimany

Glatir

Editorial Trípode, 2023

Més sobre l’autora, ací

SOL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sol

 

Una claror suau, or en pols,

va omplint el matí de llum.

Sembla mentida que en pocs minuts hagi avançat tant

en el camí fosc de les ombres.

S’ha fet de dia amb determinació.

Com un gegant segur de la seva força el sol matina.

Sense mandra, sense flaquejar,

es calça les sabates de les hores,

mira de dret l’horitzó

com la nau que està a punt de salpar.

Comença el dia.

 

Teresa Costa-Gramunt

L’any de l’estrella

Editorial Trípode, 2021

Més sobre l’autora, ací

NUEVA VISIÓN / NOVA VISIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Nueva visión

 

Soy la libertad de mi madre

que se ha gastado el cuerpo por ser

la de mi abuela.

 

Soy su felicidad, (si la felicidad se encierra en un hijo)

soy sus ojos que le enseñan una nueva visión de la vida

soy la introductora perfecta entre el sol y ella

soy su espera de libertad

soy la que descifra su energía

una semilla que creció y da fruto

soy su actualidad en una selva de carros

soy la que le pinta un pájaro entre las cejas

y la manda a volar.

 

---

 

Nova visió

 

Soc la llibertat de la meva mare

que s'ha gastat el cos per ser

la de la meva àvia.

 

Soc la seva felicitat (si la felicitat es tanca en un fill)

soc els seus ulls que li ensenyen una nova visió de la vida

soc la introductora perfecta entre el sol i ella

soc la seva espera de llibertat

soc la que desxifra la seva energia

una llavor que va créixer i dona fruit

soc la seva actualitat en una selva de cotxes

soc la que li pinta un ocell entre les celles

i l’envia a volar.

 

Susana Chávez Castillo

Primera tormenta

Canal Press, 2020

Més sobre l’autora, ací

[Traducció al català feta per mi]

SOMIO AMB LES PARPELLES PLENES DE FUNÀMBULS

(Imatge no identificadaa presa de la xarxa)

Somio amb les parpelles plenes de funàmbuls

 

Vas baixar del tren

A ritme de blues regurgitat

Espargint monosíl·labs,

Bufant un vidre pàl·lid,

Tímid de vellesa prematura:

Amb el re-fer del des-fer

A la boca

Anna Campillo

Trencadissa

Editorial Trípode, 2022

Més sobre l’autora, ací

MIRALLS DE JADE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Miralls de jade

 

Duc un trolley petit, algunes lliures,

poques per tres setmanes, i un gran somni.

Surto de l’aeroport i em sé invisible

dins un vaivé de gent igual que onades.

Ara soc una més, turista anònima,

tan diferent igual que tots els altres:

jo amb samarreta i jeans, cabells a l’aire

i els ulls velats rere uns vidres tan negres

com el vel d’uns cabells de seda i aire.

Elles amb vestits llargs de nit i pluja

i el sol en els seus ulls complets de jade

irradiant l’enigma de l’aroma

amb què el muguet i el sàndal es confonen

dins l’autobús al Pròxim Orient.

 

Cristina Àlvarez Roig

Síria sense flors

Pagès Editors, 2023

Més sobre l’autora, aci i ací

SI UNA TARDA...

(Oli sobre llenç.  Miquel Orts)

SI UNA TARDA...

 

Si una tarda

plou la tristesa i lluen sota el baf

les carrosseries dels cotxes, tot creuant

els semàfors, el fang i el fàstic

de la ciutat humida; si una tarda

un surt cansat de fer feina i plou,

i plou la tristesa i plou tant que els cecs

s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,

com pot un aguantar els ulls de les nines

boges, els ulls de les nines lletges!

La letargia, la tarda, la pluja, la pena,

l’esfondrament general,

el neguen tant a un, que un s’aferra,

a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,

brufada d’esperit.

Miquel Bauçà

Una bella història

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací

[QUAN VAIG NÉIXER...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quan vaig néixer, tenia ales.

Ho sé pel mal que em fan els omòplats

cada vegada que em foto de lloros i em provo d'alçar.

Per què em van caure o qui

me les tallà sense jo adonar-me'n

és el misteri que m'acompanyarà

mentre m'arrossego desmembrada pel tros de vida

que em toca.

 

Laia Martínez i López

Venus volta

Lleonard Muntaner, 2018

Més sobre l’autora, ací