(Imatge no identificada presa de la xarxa)
XX
Luego la batalla repetida,
los cuerpos en la escena con su carne:
visiones, dentelladas, exabruptos
muerte pasajera, resurrecta,
vívida humedad de cielo en tierra,
tierra de las nubes en las manos.
Y en los dedos de los pies, en la saliva,
en un trozo de la piel, en todo el cuerpo,
llamaradas, laberintos, viento agreste
que cura y no da tregua
al hambre de tus aguas,
al peso de tu centro.
Y luego la embestida del furioso,
la rabia del dulce arrobamiento,
el hueco o el vacío, la distancia,
el ritmo que no cesa y que no cesa:
el labio en la cintura,
la huella de tu paso,
el ojo entre los dedos que resuella.
Una y otra vez la voz del cuerpo,
la voz que se desgarra abandonada
en dos fracciones juntas y distintas,
en dos amantes ciegos que se besan.
---
XX
Després la batalla repetida,
els cossos en l’escena amb la seva carn:
visions, dentades, exabruptes
mort passatgera, ressuscitada,
vívida humitat de cel en terra,
terra dels núvols a les mans.
I als dits dels peus, a la saliva,
en un tros de la pell, en tot el cos,
flamarades, laberints, vent agrest
que guareix i no dona treva
a la fam de les teves aigües,
al pes del teu centre.
I després l’envestida del furiós,
la ràbia del dolç èxtasi,
el buit o l’esvoranc, la distància,
el ritme que no cessa i que no cessa:
el llavi en la cintura,
la petjada del teu pas,
l’ull entre els dits que bleixa.
Una vegada i una altra la veu del cos,
la veu que s’esquinça abandonada
en dues fraccions juntes i diferents,
en dos amants cecs que es besen.
El Arte de la Guerra
Red Internacional del Libro, 1995. Santiago de Chile
Més sobre l’autor, ací
[Traducció meua del castellà al català]
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada