EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dilluns, 8 de gener del 2024

[LUEGO LA BATALLA REPETIDA... / DESPRÉS LA BATALLA REPETIDA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

XX

 

Luego la batalla repetida,

los cuerpos en la escena con su carne:

visiones, dentelladas, exabruptos

muerte pasajera, resurrecta,

vívida humedad de cielo en tierra,

tierra de las nubes en las manos.

 

Y en los dedos de los pies, en la saliva,

en un trozo de la piel, en todo el cuerpo,

llamaradas, laberintos, viento agreste

que cura y no da tregua

al hambre de tus aguas,

al peso de tu centro.

 

Y luego la embestida del furioso,

la rabia del dulce arrobamiento,

el hueco o el vacío, la distancia,

el ritmo que no cesa y que no cesa:

el labio en la cintura,

la huella de tu paso,

el ojo entre los dedos que resuella.

 

Una y otra vez la voz del cuerpo,

la voz que se desgarra abandonada

en dos fracciones juntas y distintas,

en dos amantes ciegos que se besan.


---

 

XX

 

Després la batalla repetida,

els cossos en l’escena amb la seva carn:

visions, dentades, exabruptes

mort passatgera, ressuscitada,

vívida humitat de cel en terra,

terra dels núvols a les mans.

 

I als dits dels peus, a la saliva,

en un tros de la pell, en tot el cos,

flamarades, laberints, vent agrest

que guareix i no dona treva

a la fam de les teves aigües,

al pes del teu centre.

 

I després l’envestida del furiós,

la ràbia del dolç èxtasi,

el buit o l’esvoranc, la distància,

el ritme que no cessa i que no cessa:

el llavi en la cintura,

la petjada del teu pas,

l’ull entre els dits que bleixa.

 

Una vegada i una altra la veu del cos,

la veu que s’esquinça abandonada

en dues fraccions juntes i diferents,

en dos amants cecs que es besen.

 

 

Andrés Morales

El Arte de la Guerra

Red Internacional del Libro, 1995. Santiago de Chile

Més sobre l’autor, ací


[Traducció meua del castellà al català]

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada