EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dimecres, 17 de gener del 2024

[REMOR DE COPS D'AIXADA,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Remor de cops d’aixada, no la sents?

Rera les altes tanques de paret.

Sense repòs, però molt lentament,

enllà de la cleda contínua del temps.

 

Arrencaven els ceps, han cremat els sarments,

damunt la terra bona s’estenia l’erm.

Pel serpent del rial arrosseguem

passos neguitosos d’aquests peus de vell.

 

La saviesa clamava al guaret,

a les canyes seques que movia el vent:

“Contempla’t en mi com esdevens

aconseguida mort de tu mateix."

 

Ajupits en l’ombra, caven comparets

a les despullades vinyes de l’hivern.

No hi ha llum per tota la buidor del cel.

Només uns cops d'aixada al fons del fred. 


Salvador Espriu

Antologia poètica

Edicions 62, 1978

Més sobre l'autor, ací i ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada