(Imatge pròpia)
E
La mort roja
la por a la mort la por cadena fosca
de cucs corcats la mort paraula negra
i no saber ni el nom que ha fet història
ets l’esborrall l’arrel difuminada
quan panxa enlaire el nus dels teus budells
trinxats per la ferralla estrenys cobert
de sang tot roig talment un déu vermell
tractant d’entreobrir els ulls d’esmicolar
el nostre cel tan nostre un darrer cop
Ai quin esforç quin pes a les parpelles!
Gairebé cec amic et mors morint
i has oblidat la por perquè és un fet
i tots els fets s’accepten tard o d’hora
El temps dorm sol (Poesia 1981-2022)
Pagès Editors, 2024
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada