EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 27 de març del 2024

URQUINAONA, L4

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

URQUINAONA, L4


Qualsevol diria que he baixat,

aquesta tarda, al metro

(gent que sua i corre, i que consulta

frenètica les pantalles), buscant un mirall

en els vidres esgarrapats del vagó;

i que no ha estat per atzar

que els nostres vagons s’han creuat

en arribar a Urquinaona,

i m’he adonat que ja no em basta

mirar-te als ulls per saber

quina cançó escoltes. He descobert,

com sigui, el cadàver

de l’àngel que havies estat

els dies lluminosos.


Marià Veloy

El pianista a l'armari

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací


2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Això sí que és la petrificació de l'enamorament.

Calpurni ha dit...

Això sembla, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada