[AIXÍ, SI FINS LLAVORS ELS MEUS AMORS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[Fragment]

[...]

Així, si fins llavors els meus amors

eren fets de sospirs i de sopors,

van ser de carn, de fluids i de brases;

si abans necessitava moltes frases

per no entaubà’s al sol de l’ideal,

va trobar esgambi en un hort terrenal;

s’alliberà del callòs més romàntic

i a l’hort hi feu el niu i un bon salt quàntic;

perquè el jardí de l’amor hi té un mur

ben auster amb una esquerda d’on en surt

un pàmpol d’or que és dels jardins l’enveja

i un bell llorer ufanós que bé l’ombreja

i el seu cant sensual fa un so bucòlic

que veus capat el misteri catòlic

(que l’èxtasi o l’espiritualitat

no és patir en solitud a Montserrat

ni ser un Werther abocat al suïcidi)

i en canvi veus Déu més com un Ovidi,

que degué sentir el cant de l’univers

tant com el Dant però en canvi el seu vers

pot ser picant i riure si fa falta

sense patir per la instància més alta

(per més alta n’entenc el demiürg

i no August, que el prengué per cap de turc).

[...]

Amat Baró

Riu avall

Editorial Fonoll, 2024

Més sobre l’autor, ací