(Imatge no identificada presa de la xarxa)
D’art i d’amor vaig viure tota,
Sens fer mal al llaarg del camí.
Tosca, Tosca, acte II
L’ART
Sóc ben viu
i el cor batega amb força.
Quan m’envaneix l’àmbit d’absències
m’arriben vells records
gravats dia a dia en la pell,
i amb ells el teu cos gentil
que es dissol en la ment.
Ara només queden
l’harmonia dels gestos
que es dibuixen a la memòria:
un feix de misteriosa llum,
la màgia, la dansa, l’encanteri,
... l’art.
Rafael Estrada
Ombres de memòria incerta
Editorial Germania, 2013
Més sobre l’autor, ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada