(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA CIUTAT ASSETJADA
La ciutat assetjada sota les cadenes embolicades de la ira,
a l’ofec de la set de la infància, a l’oblit de l’abric de la memòria,
del caliu humà de l’abraçada.
Una contra una, mà contra mà,
es busquen els ulls per si poden entendre’s, però una fossa,
porta blindada de la frontera que allà s’alça,
demarca els precipicis d’un abisme que els separa,
dos espais, límits, marges, costures,
però al final, una mateixa causa.
El vast domini
Bromera Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Encertat el poema pel temps que vivim. I també per qualsevol altre temps. Sota un mateix déu, les cadenes, les presons i l'odi.
Temps complicats, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada