AVANTSALA
Serà que passen els anys
amb vent passen
vent que fa passar les pàgines
com vol
—mentre intentava llegir allà
seia com un indi sobre una roca
el llibre anava boig
la llum corria boja a amagar-se dins la nit
clementíssima
Meus deus que feia una por
sentir
les muntanyes del nord de l’illa
on
animals no domèstics
miren des del final
La mirada salvatge
té un to
de mirall d’un secret
de nuesa i paradoxa
clement clementíssima
Oberta tant la rialla de la més àngela
que li veia una flama d’or puríssima
a la campaneta del fons
de sa cova boca
non cupe vampe aquesta vegada
clara aurora de pobles
somiats grecs i amants
on en barca vira l’amor
s’encalla a l’escull de meus dits
_juro que tinc aigua de sentiment
que omple camins
viure sí
viure
pega grega
ambre dels pins
als peus
abans de sortir a escena
ballar fins a ser
atzavara rossíssima
somnis ràpids
jo no soc cap déu
però tu tampoc
Paüra
Pagès Editors, 2024
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada