(Imatge pròpia)
l’inici
era l’aigua
un camp imantat
que recorria els cossos
en el plec de l’últim desig
l’expansió
en els entre
en els dins
en els solcs
mapejant redistribuint la matèria continua
el flux etamòrfic
que llinda el mite
fins que
la pell retràctil
destil·la la intimitat
i saps que la soledat indivisa de
l’instant
ha estat osmòticament
compartida
digues i digues
i torna a dir
Núria Mirabet
En la pell de la terra un teler
LaBreu Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada