EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 21 de maig del 2024

[FUGA VI]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[FUGA VI]

 

Tot ho heretem, tot ho propaguem.

 

Ha de calar-nos.

 

Aquesta constant lluita,

a vegades per construir-nos,

a vegades per construir als altres.

 

La paraula s'acumula generació a generació.

 

Ha de transmetre la força

de tots els somnis pendents,

de tots els adeus de pedra.

Ha de calar-nos els ossos.


Víctor Benavides Escrivà

Dins Val/15. Quaders de poesia valenciana. Núm. 2

VAL/15 Universitat de València, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Potser és cert, com escriu el poeta, que la paraula s'acumula generació a generació. Però malauradament, no és així amb la parla. Precisament quan caminem pel carrer com l'apressat home de "lletres", ens anem inoculant de virus estranys que ens ressonen a l'oïda com una pedregada.
Una abraçadeta (per no rimar...)

Calpurni ha dit...

Totalment d'acord, Olga. L'important és fer servir la paraula.
Gràcies pel comenari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada