(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Finisterre
Cap al final, els cants de sirena,
eixa altra forma de silenci, el sol de
la seua joventut, que no em reconeix,
(tal volta així la mort puga veure’m la cara)
el camí de pedra vora el penya-segat,
la barcassa que travessa la badia,
este mar que es fa fosc de llum gris i gavines.
Jenaro Talens
Llocs
Institució Alfons el Magnànim, 2006
[Traducció al català d'Emili Casanova]
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada