( Fotografia de Jürgen Fälchle)
II
Vindrà
l’hora de jutjar-me
i
hauré estat els meus versos i esborralls:
una
joguina plàstica, un glavi
de
tall capriciós i fugisser
que
voldria escriure
sabent-me
carn d’oblit i melangia.
Llavors,
em
reconeixeré en aquest ofici
de
penitència, sense complexos
ni
obligació verbal
de
provar-me, de mostrar-vos
aquesta
sang que vessa dels meus dits.
Llavors,
lliurada,
la sentència final
–tan vostra com de ningú,
caurà
com un eclipsi caut i tebi
miratge
real on la mort és morta
i
jo mor assaciat
d’ensopiment
entre jardins i fonts
d’aigua
envidreïda.
Paradís
o masmorra. Felix culpa!
només
romandran els somnis.
Andreu Blai
Nimfeu
Bromera Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada