L’estranger
Arriba l’estranger fins a les portes
de la seva ciutat, el lloc natal,
ciutat que desconeix, antiga, sempre
renovellada.
En el llindar, l’esfinx
pregunta, indiferent: què vols?, qui ets?
El vigilant, com un operador
matemàtic, fa borda qualsevol
demanda: el desmenjat burot reclama
un deute inexistent, que cal pagar
amb diners que no es tenen.
L’estranger
no es reconeix: té el codi i l’algoritme,
la llengua i la moneda, i tanmateix
no els sap emprar. Desemparat, respon
amb qualsevol fotesa, un balbuceig
estrany, mancat i incòmode, com un
burot de sons.
L’esfinx li obre el pas,
i l’estranger, desconcertat, s’endinsa
en la ciutat de cases derelictes,
on buscarà els residus del seu ésser,
les restes d’una llengua ja perduda.
Josep-Anton Fernàndez
L'estranger a casa
Edicions Proa, 2024
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada