L’ABRAÇADA HERMAFRODITA DELS CARAGOLS
I
aquesta és l’ofrena d’amor
sense límits dels caragols
ésser tot u
fecundar
i ser fecundats
aventurats a tot allò que els circumda
fertilitzar
i ser fertilitzats
tot i alhora
L’abraçada hermafrodita dels
caragols
Viena
Edicions, 2025
Més
sobre l’autor, ací
Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els
meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de
les platges
fes bufar el vent fins
ara inconegut,
estén un jardí
d’estimació
perquè el sol hi
rebolqui el cap
i encengui amb els llavis
les roselles.
Les roselles que segarà
la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre
senyal al seu pit nu
que la sang de la
despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la
memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut
de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de
dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja
amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa
viatjar
a muntanyes nues
glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador
suprem.
El meu cel és pregon i
immutable.
Allò que estimo neix
sense parar.
Allò que estimo, sempre,
tot just comença.
Sol primer
Godall Edicions, 2025
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Pau Sabaté]
D’un càlid son
he despertat
i tot ho miro amb meravella
i fades blaves d’univers
duen un foc que té el meu nom.
Soc mare estrella, germana lluna,
pedra guerrera i mil dones més.
I amb un sol gest cremo les gàbies
i tot allò que m’oprimeix.
Terra
roja
Godall Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Ja el vell deia la fórmula secreta, i llur servici
prestaven sos ministres; i ja el primer catiu,
dada la sang, cremava sobre el sagrat caliu.
Llavors la profetissa, que amb lo seu vel de llana
solia el cap cobrir-se davant la mort humana,
se descobrí i, al caire més alt del talaiot,
en actitud resolta de qui callar no pot,
alçant al cel los braços desnús i la mirada
d’uns ulls a on llampega l’encant d’una inspirada,
així parlà: –Sentiu-me, ministres i guerrers…
Precís és que aquest jove cantor dels estrangers
aquí la sang no vessi: per víctima escollida
el déu ignot demana que l’entreguem en vida
allà dins la gran Cova, son temple misteriós.
Allà, en les grans angústies, un poble temerós
penetra per deixar-hi sa víctima més pura…
Deixem viu aquest jove dins la caverna obscura.–
La deixa del geni grec
Adia Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Els platerets de la balança
Pesa, com pesa, el que ja ha estat dit
de mil maneres diferents,
però la necessitat de tornar-ho a intentar,
de dir-ho ni que sigui
amb un gram més de fondària
acaba decantant, sempre, els platerets
de l’àvida balança.
Potser vull dir que ja està tot dit,
que ja l’hem sondada, a bastament,
infatigablement, la fosquíssima gola
d’aquest pou insondable.
Potser no tan sols per això, però,
precisament per això,
aquesta sempre darrera pedra:
tot el nostre delit,
tots els nostres
inguaribles neguits,
amb ella.
Els cels
dels divendres
Pagès editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Un cel de tel de ceba
Verderols busquerets rossinyols sól·leres
cels plens de pols una guerra que s’enlaira
amb l’aleteig de l’ocellada on comencem a ser
un fèmur mig crani mig desenterrat
una estella d’os arrencada per un tret a boca de canó
garrigó vinagrella ravenissa
deixar-se caure amb tot el pes del cos dins el verd i el groc
campànules tan fràgils
el gust de la culata del mosquetó li recordava el del pa
i el d’un formatge vell
que s’esmicolava
Sala Augusta seguit de Llengua materna
Proa edicions, 2025
Més sobre l'autor, ací
Després de perdre Afrodita
Quan ebri de vi i fum m’endins solitari
en la nit més cega,
quan la fosca furtiva
m’acull entre els seus braços
d’oratge i foc i llunyania,
encara sent, batec endins, el so silent
d’un cant antic, coral, insaciable
com el desig atàvic de sàtirs i faunes.
Quan insomne i cansat procur fugir
de veus i quimeres, sentint sols l’encanteri
d’òlibes i grills,
m’arriba encara
l’enyorança aspriva del teu cor vençut,
rendit, d’antuvi lliurat a la ira dels déus.
Qui no ha tastat la sang no sap què és la nit.
Dansa nocturna
Editorial Proa, 2007
Més sobre l’autor, ací
Un crit com un cant com una esquerda
un volcà als llavis ofec nucli caníbal
en la nit monstruosa
La llum li tocava la carn estava pàl·lid
amb la sang estancada a les mans per la gravetat
estasi que s’apropia de la forma
El seu cos és difícil
perquè és un cos alliberat
Ets un posseït un panteix clavat a la mort
veig el camí soc la filla la mare
l’esposa coronada deessa fúlgida en el centre de l’allau soc totes les veus
del deliri
Clinamen
Viena Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
De sobte, un pessic d'aquella antiga elegia
m'ha assaltat a la memòria i he recordat
que sobre ella encara planegen els nostres dubtes
que no han estat resolts ni sé si ho estaran mai.
El futur el podíem intuir molt incert
i amb aquesta boira encara es veu massa difús.
Esperarem, decidirem amb els primers rajos.
Dietari, els anys viscuts a la intempèrie
Onada Edicions, 2025
Més sobre l'autor, ací
CARÍCIES DE
MARE
Torneu a
casa,
carícies de
mare,
que el cor
s’ofega
i la claror
dels llibres
alguns dies
no em basta.
Déu toca el saxo al
bar dels homes tristos vestit de lluna plena
Viena Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
III
Com saber encara un lloc de tu
on reposar la mà, badada,
—un frec— i no sentir el gel
que em crema el palmell i m'escup?
Com en sabré aquest cau de tu?
Se'ns han conglaçat les carícies
que antany ens modelaven, i ara
nostres cossos són ganivets
afilats, esquerps, ignorats,
com arestes no encadellades.
El dol i
la pedra
Ajuntament d’Algaida, 2015
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Jec al divan,
i el passat és una Nova York
vertical, desficiosa, caníbal, rogent,
amb gratacels i venedors de hot-dogs,
i cinemes llampants,
i taxis,
i gàngsters,
i putes...,
sí, i també amb divans com aquest,
on parlo, insistent,
del sorollet que fa l’aixeta
(un clip-clop oxidat, antipàtic, inacabable),
com si el problema fos l’aixeta,
i no la sang que, clip-clop,
en goteja.
Enforat
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
No et dius
Eurídice
perquè no et
dius:
Si no et
dic, no et dius.
No et dius
així
per molt que
jo et veiés, en girar-me,
a la
pantalla perquè
algú va decidir no apagar-la.
No et dius
de cap manera perquè jo no et volia
i perquè jo
no em vaig girar per veure’t:
em vaig
girar per rentar-me les mans
després de
prendre’m la mifepristona a la consulta.
[...]
Cap part
Viena Edicions,
2025
Més sobre l’autora,
ací
(obsolescència)
el que és més greu de tot
és
adonar-te
de com els òrgans més essencials
i vitals
van
inexorablement
l’un rere l’altre
deteriorant-se
i constatar
que
ja no pots pas fer-hi
res
rentadora
refrigerador
rentavaixelles
i que res no pot
ja res no pot
aturar la desfeta
ATZAR
El món és, per a tu, fosca matriu,
domini de l'atzar, rodó silenci.
I s'entela, al mirall, la teva imatge:
geometria d'ombra,
pla tangent a l'esfera,
papallona que vola cap als somnis,
adolorit germà, de vida efímera.
Narcís i l'altre
Edicions
62, 2001
Més
sobre l’autor, ací
Dimecres
Hi ha una llum diagonal que escapça, groga,
les finestres més altes de les cases.
En tarda laborable tothom porta
les cares més honestes com si res:
és el dia anodí l’indret perfecte
per descobrir ulls amables, bons auguris,
lletjors reals, records de nit d’insomni.
Em sé viva aquests dies, vaig perduda,
eficientment mediocre, en el punt mig
entre la irrellevància i la mentida.
Mentre espero al semàfor com tants d’altres
encara amb el dinar viu al record
i aquella somnolència de les tres
sé que ningú sabrà que no tinc rumb.
He estat anys sense èxit en l’intent
d’esborrar-me sencera per guanyar
mil escales de gris en una feina.
He aconseguit els grisos —no l’oblit.
Penso que, igual que els altres, jo també
sé travessar els carrers sense consciència;
només em queda un dubte, que m’amago:
Pot ser que si jo veig en els seus ulls
preocupacions puerils i grans tragèdies
en mi veuran el buit, el blanc, els ossos?
La llum igual
Pagés Editors, 2025
Més sobre l’autora, ací
PANDORA
De no pronunciar treva,
la insurrecció dels enigmes
per sempre.
De no bategar escletxes,
una màquina de formular oracles
prega en bucle,
barboteja.
I bateja
amb ambigüitat semàntica
les noses.
Tots els mots enraonats
que descarregues
fugen en pànic d’una capsa.
Obertes les mans al llindar
de les coses,
pentinar el tornaveu
a les palpentes.
Neuma
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’aurora, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
