[EL COR:]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els infants de l’amor són els més bells
Chamfort

 

El cor: 
−I els infants indesitjats? 

D’un inconegut Olimp, cauen
ànimes solitàries,
d’ulls amortallats, 
de dolor callat...

Que el moll de l’os se sap inestimat: 
només és un, 
amb el cos que, a disgust, l’acull.

La remor amenaçant que dóna vida
excita, però, l’ardorós desig de ser: 
i l’habitant de la cambra dura,
en voler durar, s’endurirà... 

 

Marta Giné Janer

I anem de fred en fred, sense pensar-hi.

Edicions Saragossa, 2016

Més sobre l’autora, ací

EN ACABAT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN ACABAT

 

En acabat, plegar el para-sol,

engiponar-ho tot dins de la bossa;

a les mans, el poal, la pala i el rasclet.

El matalàs, amb les cadires...

L’ardència, en retornar,

de les herbes borreres i l’asfalt,

els plàstics bleïdors del cotxe.

 

No és pas això que en acabat

vols recordar del ritu sinó el gust

salat i fresc de l’aigua, la visió

dels primers mars en arribar

al passeig marítim, l’alegria reflectida

—més que res devia ser la teva—

en el rostre dels pares i germana.

 

O quan, a casa, la pell febrosa s’amorosia

amb les compreses d’aigua amb vinagre

de la mare en la tebior amable de la cambra.

Després de la dutxa,

en acabat, et mostres indulgent

amb aquest bàrbar costum d’anar a la platja

perquè l’avior més infrangible

és la d’haver-se sabut estimat.

 

Josep Cuello Subirana

Bensenes, el temps

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

FRAGMENT DEL 8é CAPÍTOL (10)

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fragment del 8è capítol (10)

 

Feliç qui va ser jove en jovenesa,

feliç qui, quan tocava, ha madurat;

qui, suportant-ho, a poc a poc s’avesa

al fred de viure i a l’edat;

qui, rebutjant quimeres vanes,

no fuig les gernacions mundanes;

qui, als vint, és petimetre i presumit

i, als trenta, es veu casar amb un bon partit

i s’allibera, en fer els cinquanta,

de tots els deutes i els encàrrecs;

qui ateny renom, diners i càrrecs

quan l’hora justa l’hi decanta;

de qui dirà sempre la gent:

en Tal és un senyor excel·lent.

 

Aleksandr Puixkin

Eugeni Oneguin

Club Editor, 2019

Més sobre l’autor, ací

[Traducció d’Arnau Barios]

[ARRIBÀREM A L'ESTACIÓ...]

 

(Imatge pròpia)

Arribàrem a l'estació a les 4.15.
Fora, déu estava tristíssim
perquè a les esglésies es feien sermons d'amor
i, després, molta gent els escoltava
tenia por de vendre a preus massa baixos
allò que tots necessitàvem per viure.
I amb aquesta por
esdevenien rics. Eren els nous rics
que exhibien llurs automòbils
i llurs prostitutes
enfront dels altres homes
que cada dia morien una mica més
sota el treball servil mecànic,
Un sac buit.

 

Guillem Viladot
Urim tummim dins “Obra poètica II” 

Edicions del Mall, 1986.

Més sobre l’autor, ací i ací

FLAMA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Flama

 

Fa un fred d’abisme i tu t’has entestat

a despenjar el poema de l’armari.

T’hauràs d’embolicar amb el seu escalf,

baixar a la cuina, fer-te un te i sentir

aquesta tremolor que et té desperta,

sentir-la fins que el foc te la transmuti

i els mots que es resisteixen i que sagnen

es vessin com un magma dintre teu,

amb l’èxtasi del crit, potser com plor,

potser com una súplica nocturna.

Fa un fred d’abisme i tu, avui, ets flama.

 

Alba Badal Mange

El tacte d’un hivern

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

POEMA AMB DATA (CXXIII): [25 de JULIOL]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

25 de julio

 

Había atisbado

telarañas negras

extendidas bajo la colcha;

 

había sentido

un escalofrío incierto

cuando elevaba el tono

alzando las poderosas manos con ira

o golpeando la mesa con los puños.

 

Me había atravesado

como un fantasma gélido

la fina hoja de un sable

en las entrañas

cuando ensordecían los gritos.

 

Pero nunca, hasta ahora,

había experimentado

este calor seco

que abrasa, ahoga y estrangula

cerrando la garganta

y anulando las ganas de hablar.

 

--- 

25 de juliol

 

Havia entrevist

teranyines negres

esteses sota el cobrellit;

 

havia sentit

un calfred incert

quan elevava el to

alçant les poderoses mans amb ira

o colpejant la taula amb els punys.

 

M'havia travessat

com un fantasma gèlid

la fina fulla d'un sabre

a les entranyes

quan ensordien els crits.

 

Però mai, fins ara,

havia experimentat

aquesta calor seca

que abrasa, ofega i escanya

tancant la gola

i anul·lant les ganes de parlar.

 

María Jesús Fuentes

Hebras de una hoguera

Editorial Cuadernos del Laberinto, 2014

Més sobre l’autora, ací

[Traducció al català feta per mi]

VOLUPTAT DE L'ENYOR

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VOLUPTAT DE L'ENYOR

Tenacíssima, càndida enyorança,
fillola del desig i la recança,
trista amorosa de l'amor que es frisa,
crida els estels, besa la brisa!

Puresa del record extenuant-se
en el miratge d'una pàtria grisa,
feta del somni que matisa
el roig, el blau i el blanc de França.

L'àngel t'inspira i et manté el diable,
oh febre miserable
d'un dolorós i delitós amor,

tan prenedor, que un dia, per ventura
honor refet i llar segura,
enyoraré l'enyor.

Pere Quart (Joan Oliver)

Saló de tardor

Edicions Proa, 1975

Més sobre l'autor, ací

GENISTA SCORPIUS II

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GENISTA SCORPIUS II

 

Qui collirà la flor de l’argelaga?
Qui en farà rams?
Qui la durà a taula?

Un, que té només els dits per agafar-la.
Un, que ve amb les mans.
Un, que per franquejar
la gravetat funesta de l’espina
haurà d’alçar

 

Lala Blay

Abstància

Ed. Pont del Petroli, 2016

Més sobre l’autora, ací i ací

REI DE LA MARE!

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

REI DE LA MARE!

 

Ai! eixe fill que no he parit, amor,

i que duc soterrat entre la carn;

fill de la teua saba i d’esta sang

que em crema i que voldria repetir.

De nit entre el silenci, sents un plor 

llunyà? No sents el seu petit gemec?

 

Em dol tantíssim el teu fill, amor,

que si t’estim per tu, t’estim per ell;

per un grapat de boira sense nom.

 

Criatura d’escuma. Nin del vent.

Miqueta d’àngel. Colomet d’enyor.

Rei de la mare. Impossible fill...

Per no ser res no és ni el nostre mort!

 

Carmelina Sánchez-Cutillas

Llibre d’Amic e Amada (1980)

Dins Jo tinc una mort petita. Poemes de dol per la pèrdua d'una criatura

Antologia i introducció d’Anna Gual

Angle editorial, 2025

Més sobre l'autora, ací

[ADELERADES DE DESIG,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Adelerades de desig,
juntes, inventem noves cal·ligrafies
que esgrafiem amb mots i brases a la pell,
illa de flames,
festí de boires enceses.
Sobre les teulades ixen síl·labes d'aigua i foc
i fumegen frases de dolços fonemes
que els núvols lletregen.
El vent passeja onejant
per ciutats i camps la banderola,
diccionaris ignots,
mots rebels, mots afins, mots memòria.
I és així com, per fi, esdevenim visibles al món:

Per l'alfabet de l'amor.

 

Nora Albert

Mots i brases

Ed. Brosquil, 2004

Més sobre l’autora, ací i ací

SATIE

 

Erik Satie (1891, Ramón Casas).

Satie

 

L’hivern i el fred

eren de color blanc.

Un blanc sense malícia

traient el cap en els meus records.

 

La pura blancor de la boira

cobrint les muntanyes

de la meva infantesa

eren d’una dolça simplicitat.

 

No era una corona com canta Verdaguer

a l’Oda a Barcelona,

sinó la quietud del lent pas dels instants,

simplicitat de la vida.

 

Talment la Gimnopèdia primera de Satie.

Escoltant, veig dansar el blanc,

impassible i lent als Tossals

que mig encerclen el meu poble.

 

Fermí Roig Ferrer

Tot comença amb el desig

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial / Cossetània Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

FOC MORT

 

(Imatge pròpia)

FOC MORT

 

Com arribar a l’incendi pur

de cap aurora, si només

erro cansat, per un excés

de roca estèril, dins l’obscur?

No hi ha cap alba en el futur

ni cap estrella en el record,

enmig del vent crepuscular;

sóc en la terra del foc mort,

cercant només el mar, el mar.

 

Joan Vinyoli

El callat

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací

RECER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECER

 

S'espera una blanca tronada, blanquíssima

i esquerpa.

De besllum guaiten les tiges amb color

gris.

A les parets esclaten closques florides

a mars.

Un descantell llastimós anuncia a crits

decadència

i al recer del pols intens. al fons d'una foia.

els trons.

 

Almudena Puchols

El cor ple de pols

Editorial Neopàtria, 2025

Més sobre l’autora, ací

L’OBLIT

 

(Imatge de l'autora)

L’OBLIT

 

No enyore la metàfora

ridícula de l’eternitat.

Sí enyore l’horitzó

recte i prim del mediterrani.

Allí on la llum es mor lenta

del color de la cirera.

I tant de pressa com la nit

es menja un raig taronja.

 

Digues, te’n recordaràs

d’estos passejos

a prop de l’aigua d’olor a peixos?

Els peus àvids de mar,

El cos àvid del teu cos.

 

Digues, recordaràs la meua pell

del color de la fulla seca?

Recorda, no eternament,

sols un instant del teu temps d’hivern,

quan es gela la flor

extraviada de l’ametler.

 

Perquè els dia és curt

I la nit freda t’esborrarà el record.

 

Bötzingen, 17-01-2023

 

Soledat Julià Martí

Astronauta aerostàtica

Autoedició, 2025

Més sobre l’autora, ací

ARREL

 

(Imatge pròpia)

Arrel

 

Si et sents informe i brut i tou

com un llimac, no pensis mai

que no ha valgut la pena

haver tirat pedres al riu

—“qui fa cinc salts, llavis de molsa”—,

haver burxat gripaus

fins rebentar de pura ràbia

o haver fumat saüc

al cau secret de Les Roquetes.

Tot això compta i és en tu

com una terra fèrtil.

No deixis que la nit badalli

ni que l’hivern clivelli els camps.

Torna’t arrel i enfonsa’t en el temps.

 

Xavier Macià

Miceli, Poesia (2000-2025)

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

[EL BES DELS MORTS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

3

 

El bes dels morts retorna a visitar-me

cada vegada que una branca es mou

al jardí astut de la memòria vella.

No és el record que em bressa i em despulla

l sentiment amb què conec la vida.

No és pas tampoc la brisa que remou

fulles perdudes, càntics oblidats,

perquè tot bes va sempre a la deriva.

El bes dels morts em torna soledats

on sempre més seré l’esclau del viure.

 

Josep Planaspachs

Llibre gris

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

[EN EL BRUNZIR PLUMBI...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

En el brunzir plumbi

de la mosca

convergeixen

els anhels del pelegrí

la set còsmica del cercador

un infinit alat

el déu melòman

 

Didac P. Lagarriga

Abismar

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací