EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 23 de febrer de 2022

CASA DESPENTINADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Casa despentinada

 

El sol que entre esglai

i esglai entra

fereix la nostra intimitat

preservada no sé per què.

 

Despertar-me i passejar

pel teu cos; res més.

 

Que les meves hores

sempre s’esllavissin per cossos estimats.

 

Que els meus poemes

—escrits mentre descanso—

tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra

havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca

i el llit és desplegat.


Àlex Susanna

Dits tancats. Antologia 1978-2018

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací 



2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És agradable escriure poemes quan descanses, enlloc de fer migdiada, he, he...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El descans del poema també.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada