(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Casa despentinada
El sol que entre esglai
i esglai entra
fereix la nostra intimitat
preservada no sé per què.
Despertar-me i passejar
pel teu cos; res més.
Que les meves hores
sempre s’esllavissin per cossos estimats.
Que els meus poemes
—escrits mentre descanso—
tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra
havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca
i el llit és desplegat.
Àlex Susanna
Dits tancats. Antologia 1978-2018
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
És agradable escriure poemes quan descanses, enlloc de fer migdiada, he, he...
Bon vespre, Jesús.
El descans del poema també.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada