CASA DESPENTINADA

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Casa despentinada

El sol que entre esglai

i esglai entra

fereix la nostra intimitat

preservada no sé per què.

Despertar-me i passejar

 pel teu cos; res més.

 Que les meves hores

 sempre s’esllavissin per cossos estimats.

 Que els meus poemes

 —escrits mentre descanso—

 tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra

 havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca

 i el llit és desplegat.

 

Àlex Susanna

Memòria del cos dins de Dits Tacats (Antologia 1978-2018)

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací