(Il·lustració de Gustav Doré, 1861)
Al fons del jardí,
entre esbarzers tenebrosos,
perdudes en la immensitat del verd,
estan les aranyes
que agafen els segons i els minuts
que cauen de les butxaques dels vianants
i que es perden en el temps.
Amb ells, tixen l’eternitat.
Entrades
9 han deixat la seua empremta:
Una activitat molt interessant que aquells alumnes, estic segura, encara deuen recordar amb afecte. O dit d'una altra manera, m'hauria agradat ser alumna teua :)
Novesflors m'ha llevat les paraules de la boca...:)
Què tal una tercera alumna? Encara tinc lloc? :)
Aquesta llegenda em va fascinar en la meva adolescència i també vaig escriure un poema sobre ella.
M'ha agradat el poema, intens, evocador, "els minuts que cauen de les butxaques dels vianants", mai millor dit!
Afortunados los que apredieron contigo a tejer palabras creando tan hermoso encaje.
una abraçada
M'ha encantat!
Els mestres com tu, són els que valen la pena :)
Gràcies a tots i a totes pels elogis.
Aplicar la poesia al treball escolar és, de vegades, certament complica però també s'obtenen bons resultats.
Salut i poesia.
Fe d'errates: Complicat i no "complica"
Publica un comentari a l'entrada