 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
el cadàver esventrat d'un rellotge.
No en restà ni una sola hora viva.
Les Daurades Pomes s'esvaïen en el temps
que allargava les mans per a collir-les.
Hi havia somnis amb moralitat
que explicaven la lògica de les hores
i la paradoxa dels desitjos.
(No era fàcil casar aquell trencaclosques)
(No és cert que el món s'haja fet en set dies)
Rafael Coloma
El límit dels miralls (Antologia poètica, 1987-2002)
Edicions Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací
[Traducció: Manel Alonso]
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada