que t'aixafa quan menys ho esperes.
(Manitú no és amb nosaltres)
![]() |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
El límit dels miralls (Antologia poètica, 1987-2002)
Edicions Brosquil
![]() |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
3 han deixat la seua empremta:
Una veritat com una casa!
Sí, és clar el passat et condiciona, però ja el coneixes perquè l'has viscut...potser cal anar més en comte amb el futur, ja que aquest si que
és imprevisible...a no ser que durant el present, intentis endevinar-lo per evitar ensurts...
Petons,
M. Roser
En açò del temps sempre hi ha una desbandada que et xafa: en present, en passat o en futur.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada