![]() |
| (Poema visual propi) |
diumenge, 14 d’abril del 2013
REPÚBLICA: UNA ALTRA MIRADA
Etiquetes de comentaris:
La meua poesia,
Poema visual,
Poesia,
República
divendres, 12 d’abril del 2013
SERIA BONIC
![]() |
| (Barca a Bruges, imatge pròpia) |
Al Lluís Vilar, perquè tots els
seus somnis es facin realitat
Barqueta lleugera
d'escorça de pi,
que pares la vela
al vent del garbí,
si mai surts a mar,
cap a un nou destí,
en busca de somnis
que no tindran fi...,
¿per què de passatge
no em portes a mi?
Pa d'àngel
Poesia 3i4, 1991
Més sobre l'autor, ací.
Etiquetes de comentaris:
Barca,
Josep Espunyes,
Poesia,
Somnis
dimecres, 10 d’abril del 2013
POEMA AMB DATA (XXXIV): IMPULSOS DE UN TIEMPO INVISIBLE
![]() |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
10-4-72
/6.30/ Perfecto
fuego juntos
/7.30/ Gravitando
en un inmenso deseo
del
otro ― cuerpo: lejos, enfrente.
/8.30/ Rigurosa
y salvaje la carne
quiere
danzar en su economía.
Terrecer cuando
los límites del otro
se liman, se
lamen.
/9,30/ El
tiempo del deseo, invisible,
nos
afronta.
Un
cuerpo sólo es visible cuando piensa
en
la carne de otro.
/12.00/ más
allá aún: perfecto fuego.
(Texto -¿índice poético?- excluido de Perfecto
fuego)
Obra poética
Etiquetes de comentaris:
Eduardo Hervás,
Foc,
Poema amb data,
Poesia
dimarts, 9 d’abril del 2013
POEMA AMB DATA (XXXIII): (9-4-72)
![]() |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Los límites de la carne germinan
en sus armas: la materia
piensa la sangre de los cuerpos
un cuerpo sólo se hace visible
cuando crece en la carne de otro cuerpo.
(Poema excluido de Perfecto fuego)
Obra poética
Etiquetes de comentaris:
Amants,
Eduardo Hervás,
Poema amb data,
Poesia
diumenge, 7 d’abril del 2013
PENSAMENTS PINTATS (XXI)
(Re)pintarem les habitacions de la nostra casa amb l’esperança de renovar-les. No deixaran de ser velles, com la casa.
Etiquetes de comentaris:
Aforisme,
Els meus aforismes,
La meua poesia,
Poesia,
Vellesa
divendres, 5 d’abril del 2013
HI HA SOMNIS QUE NO MOREN
![]() |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
a ser somnis.
Aliens a la corba de l’esfera
i a les operacions dels astres,
tracen la seua pròpia òrbita immutable
i, en blindades crisàlides, es protegeixen
de l’ordre temporal.
És per això que perduren:
perquè elegeixen no ser.
Negant-se s’afermen,
refusant es mantenen, com flors de quars,
indestructibles, purs, sense deixar-se arrancar
de la seua dorment illa.
Intactes en el temps
són immunes a la devastació
que a cada volta aguaita, inhumana,
a la passió que exigeix i que devora,
a la desobediència i pèrdua
que en les vagabunderies centellegen.
Monedes que l’avar recompta sigil·lós
Mai ixen del fons de la butxaca.
No ambicionen. No arrisquen. No conquisten.
No pagaran el preu del fracàs,
L’experiència, la determinació,
l’ebrietat o el plaer.
Només són impecables subterfugis.
Punto umbrío
Ed. Hiperión, 1996
Més sobre l'autora, ací.
Traducció del castellà feta per mi.
Etiquetes de comentaris:
Ana Rosseti,
Poesia,
Somnis
dimarts, 2 d’abril del 2013
MANAMENTS
![]() |
| (Fotomuntatge propi) |
en què has de viure la resta del teu temps.
Una gàbia imperfecta plena de forats
Una gàbia imperfecta plena de forats
pels que podràs escapar-te per a copsar la llum.
Recorda que la recerca és llarga, la lluita eterna
i els colps de sang inextingibles.
Crida, brama, escarrassa’t a buscar la veritat.
Crida, brama, escarrassa’t a buscar la veritat.
Pregunta’t per la veritat eterna dels dies.
No et deixes dur pels vents de la temptació
de l’or ni pels enganys dels vacus oripells.
No caigues en la temptació de les vanes grandeses
car són grans misèries.
Ans al contrari, enrola’t als vaixells
dels bells esguards, de les llums clares i màgiques.
Viu l’eternitat de l’instant i gaudeix de la seua flaire
apassionadament, sense límits ni esquerdes.
Lluita per la paraula neta i clara i salva-la
del sot de misèria en què viu adotzenada i maltractada.
Allunya’t de la pesada dringadissa del tedi
i de l’exasperant quotidianitat dels gestos.
Sigues tu mateix quant tothom et demane
que sigues un acord més de la simfonia.
Etiquetes de comentaris:
La meua poesia,
Manaments,
Poesia,
Viure
diumenge, 31 de març del 2013
MEMÒRIA D'UN VIATGE
![]() |
| (Fotografia de Daniel Vasco) |
Paraules escollides, aleshores,
paraules de crestall -no les de cada
dia: treball, taula, cullera-,
paraules ben cruixents i tebiones
acaronen el dring de la conversa:
paraules
per al nostre bon ús de patriotes.
I somriem, molt còmplices.
Escolteu: jo he vist la pluja
pels teulats de la vila; he vist carrers
amb fang, avars de passes; un cinema
de dissabte, amb tuf d'aixella,
tristor de cansament i dies núvols,
aixoplugat dins el capvespre
de l'alta Besalú, vila de comtes.
He vist l'or vell del Priorat; les planes
lentíssimes de l'Ebre
color de riu i sang; el dur silenci
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria
de l'ínclita Morella.
He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg.
Aquest homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra.
Llavores
he recordat uns cingles furiosos;
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa;
la flaire vellutada
dels romanins de Formentor.
Ells són, també,
la nostra terra.
5è moviment de "Mallorca. Un viatge a l'interior" Diada de Mallorca 2006
Etiquetes de comentaris:
Josep Maria Llompart,
Poesia,
Terra
dijous, 28 de març del 2013
FOU DIUMENGE PASSAT,...
![]() |
| (Antic pont del Daró de Gualta. Imatge de Montse Poch presa d'ací) |
Fou diumenge passat, a les tres de la tarda, sobre el pont del
passeig, que un embriac occí una dona per amor d'una rosa que l'homicida
abandonà damunt el toll de sang. Ja el diumenge abans hom havia assenyalat un
fet idèntic al mateix indret i a la mateixa hora. Pressento per a avui un crim
equivalent. Em cal, doncs, advertir el taverner i avisar la policia. Però, Déu
meu, ¿i si fos jo l'assassí? Vet ací el meu got vessant de vi, el carmí dels
teus llavis, del teu si, del teu sexe, reflectit dins la tèrbola beguda roja.
Aboqueu més vi, Rafel!, són dos quarts de tres; al pont del passeig hi ha una
dona amb una rosa a la mà i el meu coltell és fi com l'aresta d'un estel.
KRTU
Edicions del quaderns crema, 1983
Etiquetes de comentaris:
Assassinat,
J. V. Foix,
Poesia,
Poesia en prosa
dimarts, 26 de març del 2013
MALSONS
![]() |
| (Imatge pròpia) |
Serà de matinada,
al moment de l'insomni.
Les llums grogues dels fanals
il·luminaran el meus passos.
Caminaré decididament.
Agafaré el primer metro de l'oblit.
Pujaré tranquil·lament.
A la primera parada baixaré
i, traïdorament, abandonaré
els meus malsons dormits.
Tornaré a casa,
també de matinada,
al moment dels somnis.
Tranquil·lament.
Etiquetes de comentaris:
Insomni,
La meua poesia,
Poesia,
Somnis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


















