EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL

diumenge, 14 d’abril del 2013

REPÚBLICA: UNA ALTRA MIRADA

(Poema visual propi)

divendres, 12 d’abril del 2013

SERIA BONIC

(Barca a Bruges, imatge pròpia)
Al Lluís Vilar, perquè tots els 
seus somnis es facin realitat
Barqueta lleugera
d'escorça de pi,
que pares la vela
al vent del garbí,

si mai surts a mar,
cap a un nou destí,
en busca de somnis
que no tindran fi...,

¿per què de passatge
no em portes a mi?
Josep Espunyes
Pa d'àngel
Poesia 3i4, 1991
Més sobre l'autor, ací.

dimecres, 10 d’abril del 2013

POEMA AMB DATA (XXXIV): IMPULSOS DE UN TIEMPO INVISIBLE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

10-4-72

/6.30/              Perfecto fuego juntos

/7.30/              Gravitando en un inmenso deseo
                       del otro ― cuerpo: lejos, enfrente.

/8.30/              Rigurosa y salvaje la carne
                       quiere danzar en su economía.
                       Terrecer cuando los límites del otro 
                       se liman, se lamen.
           
/9,30/              El tiempo del deseo, invisible,
                       nos afronta.
                       Un cuerpo sólo es visible cuando piensa
                       en la carne de otro.

/12.00/            más allá aún: perfecto fuego.

            Eduardo Hervás
(Texto -¿índice poético?- excluido de Perfecto fuego)
Obra poética
Edicions Alfons el Magnànim, 1994
Més sobre l'autor, ací.

dimarts, 9 d’abril del 2013

POEMA AMB DATA (XXXIII): (9-4-72)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
(9-4-72)
Los límites de la carne germinan
en sus armas: la materia
piensa la sangre de los cuerpos
un cuerpo sólo se hace visible
cuando crece en la carne de otro cuerpo.

Eduardo Hervás
(Poema excluido de Perfecto fuego)
Obra poética
Edicions Alfons el Magnànim, 1994
Més sobre l'autor, ací.

diumenge, 7 d’abril del 2013

PENSAMENTS PINTATS (XXI)


(Imatge de Pawla Kuczynskiego)
(Re)pintarem les habitacions de la nostra casa amb l’esperança de renovar-les. No deixaran de ser velles, com la casa.


divendres, 5 d’abril del 2013

HI HA SOMNIS QUE NO MOREN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Hi ha somnis que no moren. S’obstinen
a ser somnis.
Aliens a la corba de l’esfera
i a les operacions dels astres,
tracen la seua pròpia òrbita immutable
i, en blindades crisàlides, es protegeixen
de l’ordre temporal.
És per això que perduren:
perquè elegeixen no ser.
Negant-se s’afermen,
refusant es mantenen, com flors de quars,
indestructibles, purs, sense deixar-se arrancar
de la seua dorment illa.
Intactes en el temps
són immunes a la devastació
que a cada volta aguaita, inhumana,
a la passió que exigeix i que devora,
a la desobediència i pèrdua
que en les vagabunderies centellegen.
Monedes que l’avar recompta sigil·lós   
Mai ixen del fons de la butxaca.
No ambicionen. No arrisquen. No conquisten.
No pagaran el preu del fracàs,
L’experiència, la determinació,
l’ebrietat o el plaer.
Només són impecables subterfugis.

Ana Rosseti
Punto umbrío
Ed. Hiperión, 1996
Més sobre l'autora, ací.

Traducció del castellà feta per mi. 
Ací trobareu el poema original.

dimarts, 2 d’abril del 2013

MANAMENTS

(Fotomuntatge propi)
Saps que allò que anomenes cos és la gàbia 
en què has de viure la resta del teu temps.
Una gàbia imperfecta plena de forats 
pels que podràs escapar-te per a copsar la llum.

Recorda que la recerca és llarga, la lluita eterna 
i els colps de sang inextingibles.
Crida, brama, escarrassa’t a buscar la veritat. 
Pregunta’t per la veritat eterna dels dies.
No et deixes dur pels vents de la temptació 
de l’or ni pels enganys dels vacus oripells.
No caigues en la temptació de les vanes grandeses 
car són grans misèries.
Ans al contrari, enrola’t als vaixells 
dels bells esguards, de les llums clares i màgiques.
Viu l’eternitat de l’instant i gaudeix de la seua flaire 
apassionadament, sense límits ni esquerdes.
Lluita per la paraula neta i clara i salva-la 
del sot de misèria en què viu adotzenada i maltractada.
Allunya’t de la pesada dringadissa del tedi 
i de l’exasperant quotidianitat dels gestos.
Sigues tu mateix quant tothom et demane
que sigues un acord més de la simfonia.


diumenge, 31 de març del 2013

MEMÒRIA D'UN VIATGE

(Fotografia de Daniel Vasco)
De vegades diem: la nostra terra. 
Paraules escollides, aleshores,
paraules de crestall -no les de cada
dia: treball, taula, cullera-,
paraules ben cruixents i tebiones
acaronen el dring de la conversa:
paraules
per al nostre bon ús de patriotes.
I somriem, molt còmplices. 

Escolteu: jo he vist la pluja
pels teulats de la vila; he vist carrers
amb fang, avars de passes; un cinema
de dissabte, amb tuf d'aixella,
tristor de cansament i dies núvols,
aixoplugat dins el capvespre
de l'alta Besalú, vila de comtes.
He vist l'or vell del Priorat; les planes
lentíssimes de l'Ebre
color de riu i sang; el dur silenci
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria
de l'ínclita Morella.
He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg. 

Aquest homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra. 

Llavores
he recordat uns cingles furiosos;
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa;
la flaire vellutada
dels romanins de Formentor. 

Ells són, també,
la nostra terra. 




Josep Maria Llompart




5è moviment de "Mallorca. Un viatge a l'interior" Diada de Mallorca 2006

dijous, 28 de març del 2013

FOU DIUMENGE PASSAT,...

(Antic pont del Daró de Gualta. Imatge de Montse Poch presa d'ací)
Fou diumenge passat, a les tres de la tarda, sobre el pont del passeig, que un embriac occí una dona per amor d'una rosa que l'homicida abandonà damunt el toll de sang. Ja el diumenge abans hom havia assenyalat un fet idèntic al mateix indret i a la mateixa hora. Pressento per a avui un crim equivalent. Em cal, doncs, advertir el taverner i avisar la policia. Però, Déu meu, ¿i si fos jo l'assassí? Vet ací el meu got vessant de vi, el carmí dels teus llavis, del teu si, del teu sexe, reflectit dins la tèrbola beguda roja. Aboqueu més vi, Rafel!, són dos quarts de tres; al pont del passeig hi ha una dona amb una rosa a la mà i el meu coltell és fi com l'aresta d'un estel.

J. V. Foix
KRTU
Edicions del quaderns crema,  1983

dimarts, 26 de març del 2013

MALSONS

(Imatge pròpia)
Serà de matinada,
al moment de l'insomni.
Les llums grogues dels fanals
il·luminaran el meus passos.
Caminaré decididament.
Agafaré el primer metro de l'oblit.
Pujaré tranquil·lament.
A la primera parada baixaré
i, traïdorament, abandonaré
els meus malsons dormits.
Tornaré a casa, 
també de matinada,
al moment dels somnis.
Tranquil·lament.