EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 31 de març de 2013

MEMÒRIA D'UN VIATGE

(Fotografia de Daniel Vasco)
De vegades diem: la nostra terra. 
Paraules escollides, aleshores,
paraules de crestall -no les de cada
dia: treball, taula, cullera-,
paraules ben cruixents i tebiones
acaronen el dring de la conversa:
paraules
per al nostre bon ús de patriotes.
I somriem, molt còmplices. 

Escolteu: jo he vist la pluja
pels teulats de la vila; he vist carrers
amb fang, avars de passes; un cinema
de dissabte, amb tuf d'aixella,
tristor de cansament i dies núvols,
aixoplugat dins el capvespre
de l'alta Besalú, vila de comtes.
He vist l'or vell del Priorat; les planes
lentíssimes de l'Ebre
color de riu i sang; el dur silenci
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria
de l'ínclita Morella.
He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg. 

Aquest homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra. 

Llavores
he recordat uns cingles furiosos;
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa;
la flaire vellutada
dels romanins de Formentor. 

Ells són, també,
la nostra terra. 




Josep Maria Llompart




5è moviment de "Mallorca. Un viatge a l'interiorDiada de Mallorca 2006

5 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada aquest poema, potser si que es tracta d'humanitzar la terra i dir amb una sola veu, que tots som la nostra terra!

Glo.Bos.blog ha dit...

Bon poeta Llompart i bon poema
I bon blog!

Olga Xirinacs ha dit...

Bona, Calpurni, però una de teva seria millor.
Santes Pasqües, i dolces.

Leviathan Ànima literaria ha dit...

Maco el poema!

Calpurni ha dit...

Teniu raó, el poema és molt bo i caracteritza molt bé les persones.
Olga, et faig cas: el pròxim escrit és meu.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada