EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 28 de març de 2013

FOU DIUMENGE PASSAT,...

(Antic pont del Daró de GualtaImatge de Montse Poch presa d'ací)
Fou diumenge passat, a les tres de la tarda, sobre el pont del passeig, que un embriac occí una dona per amor d'una rosa que l'homicida abandonà damunt el toll de sang. Ja el diumenge abans hom havia assenyalat un fet idèntic al mateix indret i a la mateixa hora. Pressento per a avui un crim equivalent. Em cal, doncs, advertir el taverner i avisar la policia. Però, Déu meu, ¿i si fos jo l'assassí? Vet ací el meu got vessant de vi, el carmí dels teus llavis, del teu si, del teu sexe, reflectit dins la tèrbola beguda roja. Aboqueu més vi, Rafel!, són dos quarts de tres; al pont del passeig hi ha una dona amb una rosa a la mà i el meu coltell és fi com l'aresta d'un estel.

J. V. Foix
KRTU
Edicions del quaderns crema,  1983

2 han deixat la seua empremta:

Dafne ha dit...

Que el coltell siguin els seus llavis, que tallin de passió, i esquincin la dona, però d'amor!!!

Calpurni ha dit...

Una visió del poema molt més positiva, Lídia. M'agrada.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada