SAHEL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Au sud de Tombouctou

Entre les maisons et les rues de sables

Il ne reste plus qu'un cimetière

Aucune inscription

Rien qui ne remémore ces années

L’oubli est notre épitaphe

 

Et pourtant nous avons existé

Nous étions des ombres aux lèvres sèches

Des ombres aux lèvres sèches

Nous déambulions par la ville

Et personne ne nous voyait

 

Ces années existèrent

J'en suis un témoin.

 

---

 

Al sud de Timbuctú

Entre les cases i els carrers de sorra

Només queda un cementiri

Cap inscripció

Res que recordi aquells anys

L’oblit és el nostre epitafi

 

I tanmateix existíem

Érem ombres amb els llavis secs

Ombres amb els llavis secs

Deambulàvem per la ciutat

I ningú no ens veia

 

Aquells anys van existir

En soc un testimoni.

 

Ismaël Diadié Haidara

Sahel

Fondo Kati / Edicions del Genal,  2017

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció al català feta per mi] 

SILENCI 2

La poeta polonesa Katarzyna Tarnowsky creada per mi al meu llibre "Prèclum" també va participar al projecte Poetes & Cia de la Vall d'Uixó. Novembre 2022.

 

 

Fotografia de José Conceptes

 

 

Popatrz w dal. Poza nadzieją

są oznaki równowagi.

Ślady wody będą twoją ścieżką:

morze nigdy nie jest obojęgtne

gdy pamiętam o przezroczystošci światła.

 

----

 

Mira lluny. Enllà de l’esperança

hi ha indicis d’equilibri.

EL traç de l’aigua serà el teu camí:

la mar mai no és neutra

mentre recorde la transparència de la llum.

 

 

 

[Desconec el nom de l'autora de la traducció al polonés]

 

Silenci

Ajuntament de la Vall d'Uixó

Trencatimons Editors, 2022

 

JE SUIS SEUL / ESTIC SOL

 

(Imatge  no identificada presa de la xarxa)

JE SUIS SEUL

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit

Avec les arbres recroquevillés de froid

Qui, coudes au corps, se serrent les uns tout contre les autres.

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit

Avec les gestes de désespoir pathétique des arbres

Que leurs feuilles ont quittés pour des îles d’élection.

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit.

Je suis la solitude des poteaux télégraphiques

Le long des routes

Désertes.

 

---

 

ESTIC SOL

 

Estic sol a la planura

I en la nit

Amb els arbres arrupits de fred

Que, colzes al cos, s’acosten uns als altres.

 

Estic sol a la planura

I en la nit

Amb els gestos de patètica desesperació dels arbres

Les fulles dels quals han marxat cap a illes preferides.

 

Estic sol a la planura

I en la nit.

Soc la solitud dels pals del telègraf

Al llarg de les carreteres

Desertes.

 

Léopold Sédar Senghor

Poèmes divers (dins d'Œuvre Poètique)

Éditions du Seuil, 1990

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció del francès feta per mi]