No és no.
Del meu coll,
filferros estrenyen
udols de violí.
Cremant-me.
Petxina esberlada
amb l’espiga
d’un adverbi.
Els llençols
s’empassen vidres.
Humiliant-me.
Safrà
Viena Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
47. Tard o d’hora l’ésser humà haurà de compartir l’espai i l’emoció de l’altre.
-
61. Només si se’m pregunta confessaré que jo soc el meu pitjor enemic.
-
80. Hi ha una felicitat tan etèria que la travesses sense ni tan sols adonar-te’n.
-
127. Tot poema porta implícit una filagarsa de llum, un gra d’amor i un polsim d’esperança.
-
164. La monotonia és una partitura amb dues notes que es repeteixen d’una manera insistent fins a fer-nos avorrir la música, la vida.
-
191. Fins i tor el nòmada té un lloc al qual li diu llar.
-
220. Arriba un moment en la vida que se’ns foraden les butxaques i mentre caminem anem perdent una a una les paraules.
-
244. La guerra té un preu tan alt que no el compensa ni tan sols la victòria.
-
254. La solitud és imperceptible amb un llibre en les mans.
-
298. No et deixes enganyar ni tan sols per aquest aforisme.
-
362. La utilitat del negacionista rau en el fet que ens obliga a tindre el nostre argumentari al dia.
-
450. Tot el món té una idea equivocada sobre un altre i fins i tot sobre ell mateix.
-
498. Dolors tan intensos que provoquen vòmits de versos.
Un
pensament oblidat entre els fulls d’un quadern.
Editorial Neopràtria S.L., 2024
[FUGA VI]
Tot ho heretem, tot ho propaguem.
Ha de calar-nos.
Aquesta constant lluita,
a vegades per construir-nos,
a vegades per construir als altres.
La paraula s'acumula generació a generació.
Ha de transmetre la força
de tots els somnis pendents,
de tots els adeus de pedra.
Ha de calar-nos els ossos.
Dins Val/15. Quaders de poesia valenciana. Núm. 2
VAL/15 Universitat de València, 2024
de sirenes a contrallum,
una trista araucana d'àguiles
al jardí de la vella escola.
La infància és una margarida
de mirades que agonitza,
un pou infinit de drapaires
que recapten les solituds.
La xiqueta dels ulls blaus
escriu poemes de cristall
en quaderns de pedra i ràbia,
llargues estrofes en carn viva
Rogles
Tabarca llibres, 2024
Més sobre l’autora, ací
T'has ferit
al girar la pàgina,
la tercera,
i és només la primera
sang, la més clara.
Ací dret davant la lletra
la mar com un gos
et llepa la tosca del cor
i sents la quera de l'aigua
grinyolar dins l'arena
sota els peus.
L'aire picat de fum,
la fura al banastell,
avances la mà i el fester
i albires un llostre
dintre teu.
Desembosc
Onada Edicions, 2024
aquest renou: en tots
els mals miralls i un altre cop: aquest
reflex borrós abandonat
futur completador
sentors: coixins deserts
i fills que han envellit: les confusions
d’una olivera amb veu d’ocell constant
(i aquest renou)
L'estrany. Poesia reunida
LaBreu Edicions, 2024
l’inici
era l’aigua
un camp imantat
que recorria els cossos
en el plec de l’últim desig
l’expansió
en els entre
en els dins
en els solcs
mapejant redistribuint la matèria continua
el flux etamòrfic
que llinda el mite
fins que
la pell retràctil
destil·la la intimitat
i saps que la soledat indivisa de
l’instant
ha estat osmòticament
compartida
digues i digues
i torna a dir
En la pell de la terra un teler
LaBreu Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SI TE PUEDO CONFESAR UNA COSA
Si me acerco a la oficina
de tu tránsito,
sin cita previa,
sin traje acorde,
sin chiste preparado,
si pese a esto se me
atiende
con desenfadada
cordialidad,
excelentes maneras,
—habrá que dejar una reseña—,
se me invita a acceder a
una sala correcta,
musicalizada tal vez con
pereza
pero con sus mesas bien,
y sus plantas y sus
revisteros,
si pasado no demasiado
tiempo y un vaso de agua
a la temperatura idónea
se me informa de que en
dos minutos estoy contigo
y me pongo nervioso como
un sin embargo,
y cuando al fin me
recibes en audiencia
la literatura no estaba
preparada,
y si te puedo confesar
una cosa,
no recuerdo exactamente
para qué venía,
pero ya que estoy aquí,
podríamos.
---
SI ET PUC CONFESSAR UNA COSA
Si m’apropo a l’oficina del teu trànsit,
sense cita prèvia,
sense vestit adequat,
sense acudit preparat,
si malgrat això se m’atén
amb despreocupada cordialitat,
excel·lents maneres,
—caldrà deixar una ressenya—,
se’m convida a accedir a una sala correcta,
musicalitzada potser amb mandra
però amb les seves taules bé,
i les seves plantes i els seus revisters,
si passat no massa temps i un got d’aigua
a la temperatura idònia
se m’informa que en dos minuts estic amb tu
i em poso nerviós com un no obstant això,
i quan per fi em reps en audiència
la literatura no estava preparada,
i si et puc confessar una cosa,
no recordo exactament per què venia,
però ja que soc aquí,
podríem.
Asamblea con lo oscuro
Edicions Hiperión, 2023
Més sobre l'autor, ací
[Traducció al català feta per mi]
AVANTSALA
Serà que passen els anys
amb vent passen
vent que fa passar les pàgines
com vol
—mentre intentava llegir allà
seia com un indi sobre una roca
el llibre anava boig
la llum corria boja a amagar-se dins la nit
clementíssima
Meus deus que feia una por
sentir
les muntanyes del nord de l’illa
on
animals no domèstics
miren des del final
La mirada salvatge
té un to
de mirall d’un secret
de nuesa i paradoxa
clement clementíssima
Oberta tant la rialla de la més àngela
que li veia una flama d’or puríssima
a la campaneta del fons
de sa cova boca
non cupe vampe aquesta vegada
clara aurora de pobles
somiats grecs i amants
on en barca vira l’amor
s’encalla a l’escull de meus dits
_juro que tinc aigua de sentiment
que omple camins
viure sí
viure
pega grega
ambre dels pins
als peus
abans de sortir a escena
ballar fins a ser
atzavara rossíssima
somnis ràpids
jo no soc cap déu
però tu tampoc
Paüra
Pagès Editors, 2024
Asseguts a la fresca
De fons “These Memories” de Hollow Coves.
Encara sents l’eco del xut de l’òliba
que ens esguardava des del teulat, les nits
adolescents, asseguts a la fresca.
Encara veus la plaga de llagostes
com se’ns arrapen als cabells i a la cara
sota la llum dels pocs fanals encesos.
Encara pots reviure aquelles hores
al voltant del portal del ferrador
en què et delies de seure cara
a cara amb la xiqueta del poble del Portell,
i us esguardàveu tan delicadament
com si us freguéssiu la flor de cotó en pèl
de dalt a baix per les ninetes fosques.
Les nits d’agost enganyàvem el temps
i la felicitat era tan dolça
com el nadó de llet que s’adormia
al mugró de sa mare.
Desembre de 2019
Retorn a l'alba. Diari d'un aprenent d'ocell (2019-2023)
Pagès Editors, 2024
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
