dimecres, 20 de gener del 2010
DONA'M LA MÀ - J. SALVAT-PAPASSEIT / OVIDI MONTLLOR
DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 han deixat la seua empremta:
Bells el poema, la veu i la música.
Però faré un petit comentari per als aprenents de poeta. Li hauria fet també a Salvat, si l'hagués conegut:
" ens seguim amant" sona cacofònic, feu-ne la prova. S'ha d'evitar aquest "mamant" que resulta en llegir-lo i recitar-lo.
Hi ha moltes altres combinacions de paraules (l'escriure és sempre un joc) que no alterarien el sentit del vers. Però sempre, sempre, cal afinar.
Olga Xirinacs
La lletra vermella sobre negre no es veu. S'ha de facilitar la comunicació i la comoditat del lector: sempre fosc sobre blanc o color clar.
Olga Xirinacs
Molt encertat el comentari sobre la cacafonia. És clar que es perd la finalitat del poema si s'entén de la manera que tu indiques.
Sobre el color de la lletra he de dir-te que jo el veig correctament al meu monitor. Ho comprovaré en altres ordinadors i faré els canvis necessaris.
Moltes gràcies per l'observació.
Hola, Calpurni, ara la lletra és groga i es veu molt millor. Cal facilitar sempre la lectura i fer-la agradable.
Des de vora mar, bona nit.
Olga Xirinacs
Quin regalet per als sentits: poesia, música i veu. He descobert hui el teu blog i m'he fet seguidora. Aprofite per donar-te la benvinguda al meu.
Una abraçada.
Mercè
Encantat, Jesús (Calpurní), per haver-me escollit com amic i seguidor. Ja estaré atent al teu bloc que em sembla molt interessant i que hages tingut l'encert de dicar.lo bàsicament a la poesia. Una salutació.
He disfrutado oyendo a Ovidi. Lástima que ya no esté entre nosotros pero ahí queda su voz y sus poemas y sus canciones y sus interpretaciones.
La Parca pasa con su escoba curva y se nos va llevando en una mañana o tarde de zafarrancho, pero afortunadamene queda en nuestra morada los versos y las canciones que se refugiaron bajo la alfombra.
Escondamos nuestra pelusilla también en los rincones antes de que llegue la Chica de la Limpieza con su afán y su pundonor.
Un cordial saludo.
Julio
Publica un comentari a l'entrada