EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dissabte, 16 de gener del 2010

QUÈ POC ES LLIG POESIA!

Aquest llibre ha romàs verge a les prestatgeries d'una biblioteca pública més de 20 anys. És de poesia. I com aquest, cents i cents més esperen que una mà amable fullege i mire les seues pàgines.
Publicat per Calpurni a les 22:52
Etiquetes de comentaris:

8 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

És ben cert que es llegeix poca poesia, o gens. Malgrat això, hi ha la paradoxa que contínuament es publiquen llibres de poesia, s'accedeix a concursos i poetes joves i grans tenen les seves associacions. Però només sol interessar l'obra pròpia. L'altre, que es foti. I la política cultural no afavoreix gaire la lectura i gens la poesia.

Olga Xirinacs

17 de gener del 2010, a les 20:12
Calpurni ha dit...

No podia estar més d'acord amb tu. Gràcies pel comentari.

17 de gener del 2010, a les 23:28
Fred Matos ha dit...

O mesmo ocorre aqui no Brasil.
Agradeço-lhe a visita e por acompanhar o nas horas e horas e meias
Abraços

18 de gener del 2010, a les 0:55
Calpurni ha dit...

Fred, jo també t'agraïsc la teua visita al meu blog.

18 de gener del 2010, a les 23:09
Salvador Macip ha dit...

Té raó l'Olga: es publica moltíssima poesia en català i en canvi se'n llegeix molt poca. No deixa de ser curiós. En tot cas, tant li fa si un llibre ha d'esperar vint anys a ser llegit. Mentre arribi a un sol lector es pot dir que ja ha complert el seu destí.

25 de gener del 2010, a les 11:13
Helena Bonals ha dit...

Es llegeix més poesia que no sembla: el que no es fa és interpretar-la.

26 de gener del 2010, a les 22:16
Calpurni ha dit...

Potser tindràs raó Hel·lena. És possible que les persones que lligen poesia no ho diguen per a no ser qualificades de cursis?
Gràcies per unir-te al meu bloc.

26 de gener del 2010, a les 23:03
Julio Fidel ha dit...

No dejo de acercarme una y otra vez con el zomm a la fecha de devolución. Deduzco que has sido tú quien lo sacó de su refugio y quien lo tiene todavía en su poder.
Aquel que dejó en sus páginas lo que sentía hace veinte años estará satisfecho de saber que sus palabras han llegado por fín a su destino. Tal vez seas tú el afortunado. Tal vez estarían escritas solo para tí. Tú y únicamente tú eres la inmensa minoría para quien estaba escrito.
Puede que sea un premio en la ruleta de la Sincronicidad. Eso solo tú y quien lo escribio pueden saberlo.

Seguiremos en contacto.
Un saludo.
Julio

27 de gener del 2010, a les 23:08

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)