EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 30 de gener de 2010

ULLS DE MIRADA TRISTA


Hi ha onades que endevinen la llum.
Hi ha bressols de nits que encalmen els delers.
Hi ha passes que, amb tot, arriben al final.
Hi ha el teu cos que escaliva el meu desig.
Hi ha turments que baixen per graons de pell.
Hi ha trista gent que torna a casa, de nit, cansada de foradar estrelles.
Hi ha sorolls que pugen silenciosament costeres de violins.
Hi ha, a hora foscant, ulls de mirada trista que es perden en l’eternitat.


Aquest poema meu està inclòs en la publicació dels XXXI premis Picassent.
(La il·lustració l'ha triat l'editorial)

7 han deixat la seua empremta:

Xiomara Beatriz ha dit...

Las olas de tus versos exhalan la luz mientras se acuna la noche …solo debemos seguir dando paso en los escalones para subir …aunque el cansancio y la desesperanza nos atrapen como cocodrilo a su presa …seguiremos luchando para lograr divisar el alba …sublimes versos has plasmado …mi cariño y mi beso

Anònim ha dit...

Poema salmòdic, que va repetint l'entrada. Bones observacions.
Però sisplau, no facis cas només dels que te'n diuen lloances. Els que t'ajudarien a millorar, no ho faran en públic.

Olga Xirinacs

fanal blau ha dit...

Jesús,

benvingut a casa!
T'aniré llegint!

jaka ha dit...

Felicitats per la teva poesia.
:)

Jesús M. Tibau ha dit...

salutacions, no coneixia el teu blog, i felicitats pel premi. Endavant amb la poesia!

kweilan ha dit...

Felicitats!

merike ha dit...

Hi ha trista gent qui no poden passejar fora quan tenem 60 cm de neu:-D Gràcies per llegir les meves paraules amb traductor!

Publica un comentari a l'entrada