Animal castigat per la insolència
de creure que és possible
salvar els versos nobles,
els intrèpids fulgors de la metàfora,
el sediment sublim de la follia
o l’abraçada de la mort.
de creure que és possible
salvar els versos nobles,
els intrèpids fulgors de la metàfora,
el sediment sublim de la follia
o l’abraçada de la mort.
Aqueix sóc jo,
qui amb llavi incandescent,
beu a glops la quimera
del foc que destrueix l’ordre establert,
monstre desolador, rapaç
d'urpa assassina,
jo, l'única esperança
de retornar-li al somni la grandesa
que els déus i llurs esbirros
li han arrabassat.
Del poltre estant, sofrisc tortura,
però el secret morirà amb mi,
no és poeta qui vol,
sinó qui serva
l’amarga puresa d'aquest do
com el suprem tresor,
essència del poder...
Tret de "L'amarga puresa del do", Rafael Català i Moros. Perifèric Edicions.Aquest poema té una cita prèvia de Luís Cernuda que diu "¿Es que pueden creer en ser poetas si ya no tienen el poder, la locura para creer en mí y en mi secreto?"
Quin poder té el poeta? Quin poder té la poesia?
Considere que el major poder que té el poeta és caminar tranquil·lament per Utopia.
Quin poder té el poeta? Quin poder té la poesia?
Considere que el major poder que té el poeta és caminar tranquil·lament per Utopia.
Entrades
1 han deixat la seua empremta:
La poesía es la posibilidad de plasmar quimeras con el verbo incandescente luego de beber del elixir de los dioses… metáforas que cabalgan embriagadas de locuras en el intrépido corcel de los vocablos…la poesía es abrazar la vida al despójanos de la desesperanza …hermoso poema te dejo un beso y mi cariño
Publica un comentari a l'entrada