era un nom llarg i immens, esclatava en la boira, anul·lava
ciutats, expirava i sorgia com un foc capvespral, ens ajudava
a viure tots els mons acabats.
Navegue en la teua ànima com un peix abissal,
somiaré els teus llavis com un déu espectral, vull escoltar-te
el cor com un arbre immortal.
Quin vellut subterrani els foscos ulls tan foscos
del meu company callat!
(Imatge: La mutilació d'Urà per Cronos.
Giorgio Vasari i Cristofaro Gherardi, Palazzo Vecchio, Florència, Itàlia, ca. 1540)
Tret de "Els caçadors salvatges". Salvador Jàfer. Poesía 3 i 4. 1984
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un dels poetes més excel·lents de la lírica catalana de les darreries del s.XX, injustament malconegut, per raó de la feixuguesa de molts dels qui tenen hui certa rellevància -ben poc fundada- i amb rònega fundamentació estrictament de valoració i avaluació poètiques. Els temps li ferà justícia. A gosades que sí.
Amic Calpurni, em sollevava veure que no hi hacia cap comentari. Un plaer. Pere.
Amic Pere, em passava el mateix que a tu, sentia certa llàstima en veure que ningú comentava el poema o alguna cosa d'ell.
També pense que és un poeta poc conegut si considerem la qualitat de la seua obra.
Ara, després del teu comentari, "ja estic més tranquil".
Gràcies, Pere.
Publica un comentari a l'entrada