AFORISME

Àdhuc l'arbreda de les carícies es mou pel pas del vent de la desídia.

("Al·lota decadent" Ramon Casas)

GLICINES

Tanka escrita per YAMABE NO AKAHITO al voltant del segle VIII. Versió de Joan Alegret .
Fotografia de El pare de la Clara

L'AGULLA DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I l'arena
             queia precipitadament  
                                               entre els dits.

El rellotge, trencat, jeia sobre l'estora dels dies.
La mirada, perduda entre ventalls de fosca,
com un cisell que colpeja la pedra dels sentits.
La nafra, brollador d'instins que es perden en la memòria,
oberta amb sangosa desfeta, tenyia melangia.

I l'arena
              queia precipitadament
                                                i jo intentava

aprehendre-la curosament al cristall de les meues pupil•les.

POETES QUASI DESCONEGUTS: INGIBJÖRG HARALSDÓTTIR

Ingibjörg Haraldsdóttir va nàixer a Reykjavík, Islàndia, el 21 d'octubre de 1942. Poeta, traductora, periodista i crítica de cine, es va graduar com a Mestra d'Arts en estudis fílmics en l'Escola de Cine de Moscou, en 1969. De 1970 a 1975 va treballar com a assistent de direcció al Teatre Estudi a l'Havana, Cuba. Durant els períodes de temps viscuts en la Unió Soviètica va escriure i va traduir articles per als periòdics del seu país. De 1994 a 1998 va ser presidenta de la Unió d'Escriptors d'Islàndia.

Ha escrit els libres de poesia: Thangad vil eg fljuga (Allà vull volar), 1974; Ordspor daganna (Paraula empremtes dels dies), 1983; Nu eru adrir timar (Ara són altres temps), 1989; Ljod (1981); Höfud konunnar (El cap de la dona), 1995 i Hvar Sem eg verd (Onsevol jo estaré), 2002.

Ha traduït a l'islandés els poetes Cèsar Vallejo, Pablo Neruda, Nicolás Guillén, Tomas Traströmer i Anna Akhmatova i els novel•listes Fjodor Dostoyevsky, Mikhail Bulgakov, Anton Chejov, Julio Cortázar i Gabriel García Márquez, entre altres.

Els seus reconeixements inclouen el Premi de la Literatura Islandesa (2002) pel llibre de poesia Hvar Sem ég verd, que també va ser nominat al Premi Literari del Consell Nòrdic, 2004.

La seua poesia ha estat traduïda a l'hongarés, alemany, latvi, lituà, búlgar, rus, anglés i a les llengües escandinaves. Entre 1993 i 2000 va ser coeditora de la revista literària Tímarit Máls og menningar.

En la seua poesia Ingibjörg crea la màgia, sense ornamentació, de manera senzilla i sincera. La seva poesia no és sols una profunda expressió personal, sinó també mesura la vida de l'entorn social i la història.

KONA

Þegar allt hefur verið sagt
þegar vandamál heimsins eru
vegin metin og útkljáð
þegar augu hafa mæst
og hendur verið þrýstar
í alvöru augnabliksins
- kemur alltaf einhver kona
að taka af borðinu
sópa gólfið og opna gluggana
til að hleypa vindlareyknum út.

Það bregst ekki.

(Dona sobre vermell de Montserrat Gudiol)

DONA

Quan tot està dit
quan els problemes del món han estat
sospesats, mesurats i resolts
quan els ulls s'han mirat
i les mans han sigut estretes
amb tota solemnitat
arriba sempre una dona
a arreplegar la taula
agranar el pis i obrir les finestres
per a espantar el fum dels havans.

No falla.

(Traducció al català feta per mi a partir d'una traducció al castellà feta per l'autora)

TARDOR

XLVII

La tardor és un cànter de parpelles grogues als meus ulls esfullats per la cadència d'una sonata oblidada en hores d'infantesa.

(Muntatge propi a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)

Pere Bessó, "Iteràncies, interferències i grafitis" Bromera Poesia

Més sobre l'autor aquí i aquí.
Aquí  podeu trobar un excel·lent comentari sobre el poema.

EL TEMA EN LA POESIA

Quan algú li pregunta a l'autor d'una bona obra poètica: "No creus que haguera sigut millor triar un altre tema?", és com si el metge li diguera al malalt de pulmonia: “Ai, si s’haguera decidit vosté per un refredat!”

HERMANN HESSE

(Hermann Hesse vist per Andy Warhol)

NOU PUNT DE LLIBRE

De nou regale als meus seguidors un punt de llibre. Hi conté un haiku de Miquel Martí i Pol, extret del poemari "Haikus en temps de guerra".

Ja sabeu: imprimiu en la millor qualitat i paper possibles, retalleu les dues imatges, apegueu, plastifiqueu i feu-lo servir molt, llegint.

 Ací podeu trobar el primer punt de llibre.

   

NOBLIA

(Imatge de Daniel Ruiz)

Fes del teu dolor una arpa.
Sigues com el rossinyol,
sigues com la flor.
Quan vinguen temps d'amargura,
fes del teu dolor una arpa
i entona la teua cançó.

No embenes la teua nafra
sinó amb branquillons curulls de roses.
Jo t'oferesc un oli perfumat i lasciu
-com a bàlsam- i tota mena de narcòtics.
No embenes la teua nafra
i la teua sang, porpra.

Digues als déus «muira jo!»
però tingues un got a les mans.
Clava una puntada als teus dies
quan siguen una festa.
Digues als déus «muira jo!»
però dis-ho rient.

Fés del teu dolor una arpa.
I refresca't els llavis
als llavis de la teua nafra.
Un matí, un vespre,
fes del teu dolor una arpa
i desapareix amb un somriure.

Costas Cariotakis, "El dolor de l'home i de les coses"
Traducció del grec de Jesús Cabezas Tanco