EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 29 d’octubre del 2010

AFORISME

Àdhuc l'arbreda de les carícies es mou pel pas del vent de la desídia.


("Al·lota decadent" Ramon Casas)

Publicat per Calpurni a les 20:20
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

5 han deixat la seua empremta:

Audrey ha dit...

Com tots els jardinets, s'han de cuidar amb entusiasme, tendresa..., no per la seva bellesa, es mantindran intactes a les males herbes...
Bonic i cert aforisme...

29 d’octubre del 2010, a les 23:09
merike ha dit...

Fantàstica! No entenc molt la llengua catalana encara però la teua és diferent:D
Fa dos anys cap una paraula:
http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&autor=1481

Desitjo que podria escriure poemes.
Salutacions!

30 d’octubre del 2010, a les 20:12
.... ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
31 d’octubre del 2010, a les 8:35
.... ha dit...

és una passada aquest quadre de Ramon Casas, diu tantes coses... si la presentes a alguns joves d'avui, estic segura que més d'un s'hi sentirà identificat.
...pel pas del vent de desídia.. quina veritat Calpurni

31 d’octubre del 2010, a les 8:37
Calpurni ha dit...

Gràcies a totes tres pels comentaris.
Audry, és cert, la bellesa cal cuidar-la.
Merike, he vist el teu espai fotgràfic, està ple de bellesa.
Anna, no hem canviat tant, veritat.
Salut.

1 de novembre del 2010, a les 10:20

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)