EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 19 d’octubre de 2010

POETES QUASI DESCONEGUTS: INGIBJÖRG HARALSDÓTTIR

Ingibjörg Haraldsdóttir va nàixer a Reykjavík, Islàndia, el 21 d'octubre de 1942. Poeta, traductora, periodista i crítica de cine, es va graduar com a Mestra d'Arts en estudis fílmics en l'Escola de Cine de Moscou, en 1969. De 1970 a 1975 va treballar com a assistent de direcció al Teatre Estudi a l'Havana, Cuba. Durant els períodes de temps viscuts en la Unió Soviètica va escriure i va traduir articles per als periòdics del seu país. De 1994 a 1998 va ser presidenta de la Unió d'Escriptors d'Islàndia.
Ha escrit els libres de poesia: Thangad vil eg fljuga (Allà vull volar), 1974; Ordspor daganna (Paraula empremtes dels dies), 1983; Nu eru adrir timar (Ara són altres temps), 1989; Ljod (1981); Höfud konunnar (El cap de la dona), 1995 i Hvar Sem eg verd (Onsevol jo estaré), 2002.
Ha traduït a l'islandés els poetes Cèsar Vallejo, Pablo Neruda, Nicolás Guillén, Tomas Traströmer i Anna Akhmatova i els novel•listes Fjodor Dostoyevsky, Mikhail Bulgakov, Anton Chejov, Julio Cortázar i Gabriel García Márquez, entre altres.
Els seus reconeixements inclouen el Premi de la Literatura Islandesa (2002) pel llibre de poesia Hvar Sem ég verd, que també va ser nominat al Premi Literari del Consell Nòrdic, 2004.
La seua poesia ha estat traduïda a l'hongarés, alemany, latvi, lituà, búlgar, rus, anglés i a les llengües escandinaves. Entre 1993 i 2000 va ser coeditora de la revista literària Tímarit Máls og menningar.
En la seua poesia Ingibjörg crea la màgia, sense ornamentació, de manera senzilla i sincera. La seva poesia no és sols una profunda expressió personal, sinó també mesura la vida de l'entorn social i la història.

KONA

Þegar allt hefur verið sagt
þegar vandamál heimsins eru
vegin metin og útkljáð
þegar augu hafa mæst
og hendur verið þrýstar
í alvöru augnabliksins
- kemur alltaf einhver kona
að taka af borðinu
sópa gólfið og opna gluggana
til að hleypa vindlareyknum út.

Það bregst ekki.
(Dona sobre vermell de Montserrat Gudiol)
DONA

Quan tot està dit
quan els problemes del món han estat
sospesats, mesurats i resolts
quan els ulls s'han mirat
i les mans han sigut estretes
amb tota solemnitat
arriba sempre una dona
a arreplegar la taula
agranar el pis i obrir les finestres
per a espantar el fum dels havans.

No falla.

(Traducció al català feta per mi a partir d'una traducció al castellà feta per l'autora)

6 han deixat la seua empremta:

Estonetes ha dit...

Bon apunt, m`atrau molt tota la literatura d`este país.

Carme ha dit...

A mi m'atreu el país sencer, potser està bé que em comenci a interessar per la seva literatura.

Albanta ha dit...

La poesia és bonica en totes les llengües,... Preciós poema i molt adient per aquestes dates en les que estem.

onatge ha dit...

Hola Jesús, m'agrada l'autora que no coneixia, m'agrada la teva traducció i el què dius. I la bona mestria de la Gudiol amb l'esmalt al foc...

Des del far una abraçada.
onatge

Pais secret ha dit...

Gràcies per aquesta aportació, cada vegada que veig o llegeixo coses d´Islàndia m´agrada més.
Que tallant aquest "No falla" després dels versos lliscants que el precedeixen...

CALPURNI ha dit...

M'alegra que vos interesse aquesta poesia quasi desconeguda. Sovint jo tafanege per la xarxa buscant poesia que em resulte nova o originalr. Així ha estat el descobriment de la poesia islandesa.
Salut i gràcies pels comentaris.

Publica un comentari a l'entrada