EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 15 d’octubre de 2010

TARDOR

XLVII
La tardor és un cànter de parpelles grogues als meus ulls esfullats per la cadència d'una sonata oblidada en hores d'infantesa.
(Muntatge propi a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)
Pere Bessó, "Iteràncies, interferències i grafitis" Bromera Poesia
Més sobre l'autor aquí i aquí.
Aquí  podeu trobar un excel·lent comentari sobre el poema.

1 han deixat la seua empremta:

CALPURNI ha dit...

Al menys que quede el meu comentari:
Pere Bessó ha sabut condensar en molt poques paraules la relació bellesa-infantesa mitjançant la tardor.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada