EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 22 d’octubre de 2010

L'AGULLA DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
I l'arena
             queia precipitadament  
                                               entre els dits.

El rellotge, trencat, jeia sobre l'estora dels dies.
La mirada, perduda entre ventalls de fosca,
com un cisell que colpeja la pedra dels sentits.
La nafra, brollador d'instins que es perden en la memòria,
oberta amb sangosa desfeta, tenyia melangia.

I l'arena
              queia precipitadament
                                                i jo intentava
aprehendre-la curosament al cristall de les meues pupil•les.

6 han deixat la seua empremta:

anna serrat ha dit...

quina preciositat com descrius !!!!

Carme ha dit...

Doncs si estic d'acord amb l'Anna Serrat. Una preciositat!

Aprehendre l'arena del temps, quin repte per a tots nosaltres!

Una abraçada i bon diumenge

el iosu ha dit...

la eterna grandeza de lo efímero.

una abraçada

novesflors ha dit...

El temps, inaturable, se'ns escapa massa de pressa. Això m'ha semblat a mi en llegir-te. Bonic poema.

Guspira ha dit...

Uns versos que amansen els tràfec dels dies...
M'agrada!

CALPURNI ha dit...

El pas del temps pot ser tràgic si no el vivint suaument.
Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada