Veus davant teu com s'allunya la tarda. La lluna, que aviat serà nova, s'arqueja prop d’un cedre gegant. A les bandes, les plantes s'agrupen i parlen. El camí no té fi. Ja pots raonar tant com vulguis. A mitjanit moriràs entre els arbres. Ets un tros de vida, una xarxa de vida, un remolí de vida. No posis aquesta cara, no et facis l'infant endolcit, no et rasquis l'aixella, sisplau. Tens les cames colrades, els ulls plens de cicatrius i el ventre de pedra. Obre la mà i pren una canya. Camina. Deixa de construir parets, arcs de triomf, pagodes incertes. Davant teu t'espera un tro.
(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Tret de "Barrancs de Fut i lud" de Raimon Àvila. Més sobre l'autor, aquí.
1 han deixat la seua empremta:
Potser t'interesse el nostre web: www.pissiganya.cat Revisa de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys...
salut!
pissiganya.cat
Publica un comentari a l'entrada