la núvia
que marxa vers la nit
amb la narghile al cap,
mentre pronuncia càntics ancestrals
que farien plorar a les pedres,
aguaita la visita enllà del miratge
i deixa els altres colors al destí dels núvols...
 |
| ("Gitana dormida" , Rousseau "le Douanier") |
Pere Bessó, "El pou de la set que no assacia"Rialla Editors, València, 2005
Més sobre l'autor, aquí.
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
El desert.
Ara aquesta paraula el primer que em fa venir a la ment és el poble Saharaui. Les pedres d'allà sí que estan plorant.
Salut,
Effy.
És estrany portar un narguile al cap... Se't podria cremar el cabell.
Effy, estic amb tu: hi ha pedres que ploren des de molts anys.
Olga, no sé quina significació té el narguile, però si el poeta ho ha escrit alguna raó tindrà.
Salut a les dos.
Publica un comentari a l'entrada