...i s'assembla al silenci de la mort
aquest tebi silenci de la vida.
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Ací, al blog de Vidapervida podeu trobar un magnífic punt de llibre amb aquests versos.
divendres, 4 de febrer del 2011
VERS SOLT (II)
De nou deixe uns versos solts perquè intenteu imaginar el poema on estan inclosos (si no el coneixeu).
El poema és de Marià Manent i ací el podeu trobar.
Ací, al blog de Vidapervida podeu trobar un magnífic punt de llibre amb aquests versos.
Ací, al blog de Vidapervida podeu trobar un magnífic punt de llibre amb aquests versos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
La veritat és que ja no recordava aquest poema.
Tot i que la mort no sempre ve acompanyada de silenci, en tot cas es quan ja ha passat... De vegades també s'escapa algun somriure.
Des del far bona nit.
onatge
De vegades, Onatge, però no és habitual. Silenci, mort, sinònims?
Salut i bona nit des del cau.
La mort que s'assembla a la vida, la vida que s'assembla a la mort, no són pas gens recomanables.
Publica un comentari a l'entrada