EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 15 de març de 2011

MARIA BENEYTO

Ha mort la poetessa Maria Beneyto i Cuñat. Tenia 85 anys.
Començà a escriure en castellà i prompte ho va fer en valencià.
Als anys 50 estigué vinculada al grup Torre al que pertanyien entre altres, Joan Fuster, Jaume Bru, Xavier Casp o Sanchis Guarner.
Alternà la seua producció poètica amb la narrativa.
----
Ací podeu trobar més informació sobre ella.

 HEREUS

El meu batec de vida, no aqueix dring de paraules
retallades, podades, fetes música fàcil.
Sols el batec, la vida solament per a dir-vos
que estic viva, dissolta en vèrgens alegries.

Ai companys meus d’origen, els que viviu en terra,
quina abraçada meua, o llaç de llum o força
—d’aqueixa nua i tendra i terrible com l’aigua—
acoste en el silenci que em tanca i em limita!

Pot ésser que en jorns àcids no sospiteu encara
aquest lluminós cercle de garlandes i braços.
Sóc voluntat feréstega de romandre dins l’aire,
i en l’espai d’algun dia ja sabreu que sóc vostra.

Ocorrerà de sobte, netament, sens miracle,
com van ocórrer sempre les més senzilles coses.
Direu: què és aiqueix núvol blanquinós i festívol
que se’n va per deixar-nos alt i pur el nou dia?

Què és aquest mar blau vívid, amb veus de sol petites
dient-nos a l’uníson frases mai no escoltades?
Quina llum de sorpresa cerca en flames els arbres
del camp adust, i acosta les muntanyes perdudes?

O millor, qui és qui baixa aquest bell ram d’estrelles
als afores més trists de la ciutat, cridant-nos?

I jo estaré entre Déu i l’alegria
dient-vos: «Ací estic. Jo sóc aquella.» 

              Poesia (1952-1993), Ed. Alfons el Magnànim

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada