EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 17 de març del 2011

JAPÓ

Sobre el dolor
senyoreja el dolor.
Trista esperança.

Publicat per Calpurni a les 18:07
Etiquetes de comentaris: , , , ,

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

És terrible,la veritat.

17 de març del 2011, a les 20:50
el iosu ha dit...

las olas retornan al mar como lágrimas

un abrazo

19 de març del 2011, a les 18:31
M. Roser ha dit...

Hola, he llegit el poema hereus de l'altre post i m'ha agradat molt.
Quina imatge més representativa del dolor de tantes persones, però t'he de dir que m'ha sorprès molt la manera tant digna de suportar tanta desgràcia, del poble japonès. La manera tant disciplinada com acudien a buscar el menjar, a esperar que els controlessin el grau de radioactivitat...els bombers de Tokio que se'n van a les nuclears per ajudar ,sabent el perill que corren. No és gaire normal, però l'altre dia em vaig posar a plorar mirant les notícies, veient aquelles cares amb aquelles ulls que ploraven cap a dintre...
Una abraçada,
M. Roser

19 de març del 2011, a les 19:49
Calpurni ha dit...

Novesflors, és terribe, sí.
Iosu, quina imatge tan poètica del dolor!
M. Roser, la dignitat de la persona per sobre l'instint, quina lliçó!
Gràcies pels comentaris.
Salut.

19 de març del 2011, a les 20:45

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)