EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dimecres, 2 de març de 2011

POETES QUASI DESCONEGUTS: FOROUGH FARROKHZAD

Forough Farrokhzad és una poetessa iraniana nascuda el 5 de gener de 1935 i morta en un accident de trànsit (en estranyes circumstàncies) el 14 de febrer de 1967 quan comptava 32 anys només. És la major poetessa iraniana del segle XX. Fou repudiada pel seu marit, perseguida pels dirigents de Teheran i apartada del seu únic fill al que no tornaria mai a veure. En 1956 hagué d'escapar-se d'Iran ajudada por l'esposa d'un catedràtic de la universitat de Teheran. Bertolucci dugué la seua vida al cinema. Ella també es va dedicar al cinema. Escandalitzà els representants de la cultura de la seua època amb l’expressió sincera de la sensualitat, amor i erotisme al seus poemes.
Khaneh siah ast (La casa és negra) de 1963, és una obra documental sobre la vida dels malalts de lepra en Iran. Va ser escrita i dirigida per ella. Mescla amb mestria imatge i poesia. Així comença aquest curtmetratge: "El món està ple de lletjor. Encara hauria més si l'home apartara la mirada. Van a veure en pantalla una imatge de la lletjor, un retrat del sofriment, que seria injust ignorar".  És una obra d'art terrible pel seu contingut. Durant la realització d'aquest pel·lícula Forough va adoptar un xiquet amb lepra.
Va publicar cinc poemaris: Presa (1955), El mur (1956), Revolta (1959), En altra albada (1963). La seua obra pòstuma Creguem en el començament de la gelada estació, fou publicada en 1974.
El següent poema és una traducció meua d'una traducció francesa no identificada del farsi (la seua llengua materna). És de suposar que la traducció de la traducció s'ha tornat en traïció.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL VENT ENS PORTARÀ

En la meua nit, tan breu, ai!
el vent té una cita amb les fulles.
La meua nit tan breu s'omple d'ansietat devastadora.
Escolta! Sents el vent de les tenebres?
Amb aquesta felicitat, em sent estranya.
Jo estic acostumada a la desesperació.
Escolta! Sents el vent de les tenebres?
Allà, a la nit, alguna cosa passa,
la lluna angoixada és de color roig.
I penjada al sostre
pot caure en qualsevol moment,
els núvols, com una multitud de ploraneres,
esperen el naixement de la pluja
Un moment, i després res.
Darrere d'aquesta finestra
està la nit tremolant
i la terra que s'atura.
Darrere d’aquesta finestra, un desconegut es preocupa per mi i per tu.
Tu, tot verdós,
posa les teves mans – aquests ardents records -
sobre les meues mans amoroses
i confia els teus llavis, sadollats per la calor de la vida,
a les carícies dels meus llavis amorosos.
El vent ens portarà!
El vent ens portarà!
----
Ací podeu trobar més informació (en anglés) sobre Forough Farrokhzad.

2 han deixat la seua empremta:

Vida ha dit...

Sovint persones excepcionals neixen en moments històrics desfavorables. Segur que ningú parlarà d'ella com a representant de la cultura iraniana...se l'ha emportada el vent.
Gràcies per aquest post.

CALPURNI ha dit...

Vida, jo també vaig tindre la mateixa sensació quan vaig descobrir Forough. Quina pèrdua per a la humanitat!
Salut.

Publica un comentari a l'entrada