EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 3 de juny de 2011

LEONARD COHEN

Leonard Cohen, premi Príncep d'Astúries de les lletres. Merescut homenatge!

L'AUTOBÚS

Vaig ser l'últim passatger del dia.
Només estava jo a l'autobús.
Em sentia content que s'estigueren gastant tants diners
només per a emportar-me per la Vuitena Avinguda amunt.
Conductor! Vaig cridar, estem vosté i jo aquesta nit.
Fugim d'aquesta gran ciutat
a una ciutat més petita, més pròpia per al cor,
conduïm més enllà de les piscines de Miami Beach,
vosté en el seient del conductor, jo uns quants seients més arrere,
però en les ciutats racistes canviarem de lloc
per a mostrar com li ha anat de bé en el nord,
i busquem per a nosaltres alguna diminuta vila pesquera americana
a la Florida desconeguda
i aparquem justament a la vora de l'arena,
un enorme autobús com un senyal,
metàl•lic, pintat, solitari,
amb matrícula de Nova York.

   De Flors per a Hitler, 1964
(Traducció del castellà a partir d'una versió d'Antonio Resines)

4 han deixat la seua empremta:

GEMMA ha dit...

Com m'agrada el Leonard Cohen!

CALPURNI ha dit...

Gemma, a mi també. Una vida plena de poesia i sentiments.
Salut.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Fantàstica la veu d'en Leonard Cohen i les lletres de les seves cançons diuen moltes coses...
Petons,
M. Roser

CALPURNI ha dit...

M, Roser, jo veig Leonard Cohen com un poeta que canta, molta gent el veu a l'inrevés; sí les seues cançons diuen tantes coses.
Gràcies pel comentari.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada