EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 1 de juny del 2011

DIA CLAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Deslliurat o vençut
em guanya aquest matí
el sol lliscant
sobre el meu front.
Ni encalce nous afanys
ni demane més respostes.
Com una nau,
m'anihile al fons
del dia clar.
Regne de solitud,
JÓSEP MARIA ASENCIO
Poesia 3 i 4
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És curiós unes nuvolades, però un cel molt clar,
és com quan anem pel camí de la vida i ensopeguem amb alguns entrebancs, però no ens espatllen el dia...
Petons,
M. Roser

PD feia dies que no podia posar comentaris...

Calpurni ha dit...

Quan vaig trobar la imatge vaig pensar el mateix que tu: encara que el dia tinga núvols pot ser un dia ben clar.
Gràcies pel comentari.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada