Leonard Cohen, premi Príncep d'Astúries de les lletres. Merescut homenatge!
Vaig ser l'últim passatger del dia.
Només estava jo a l'autobús.
Em sentia content que s'estigueren gastant tants diners
només per a emportar-me per la Vuitena Avinguda amunt.
Conductor! Vaig cridar, estem vosté i jo aquesta nit.
Fugim d'aquesta gran ciutat
a una ciutat més petita, més pròpia per al cor,
conduïm més enllà de les piscines de Miami Beach,
vosté en el seient del conductor, jo uns quants seients més arrere,
però en les ciutats racistes canviarem de lloc
per a mostrar com li ha anat de bé en el nord,
i busquem per a nosaltres alguna diminuta vila pesquera americana
a la Florida desconeguda
i aparquem justament a la vora de l'arena,
un enorme autobús com un senyal,
metàl•lic, pintat, solitari,
amb matrícula de Nova York.
De Flors per a Hitler, 1964
(Traducció del castellà a partir d'una versió d'Antonio Resines)
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Com m'agrada el Leonard Cohen!
Gemma, a mi també. Una vida plena de poesia i sentiments.
Salut.
Fantàstica la veu d'en Leonard Cohen i les lletres de les seves cançons diuen moltes coses...
Petons,
M. Roser
M, Roser, jo veig Leonard Cohen com un poeta que canta, molta gent el veu a l'inrevés; sí les seues cançons diuen tantes coses.
Gràcies pel comentari.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada