 |
| (Imatge pròpia) |
ales grans abraçaran els nostres peus marins
donem-los somnis i quimeres que arroseguem si és desèrtic el dia
ningú no ho sap
dolç secret que ens empeny polifònic cap a llargues fuites
ningú no ho sabrà
em pintaré de roig el cabell, ompliràs el barret de maduixes
i deixarem els mots i les pigues sota l'escala
ningú no coneixerà el nostre idioma bell
atapeït com serà d'arbres, núvols, mars
i nosaltres llargs, vent, volar.
Begonya Mezquita
Entre la distància exacta i la nit
La Forest d'Arana, 1991
Més sobre l'autora, ací
Entrades
1 han deixat la seua empremta:
Vulguen o no els deus transparents, sempre volarem.
Publica un comentari a l'entrada