EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 26 de juliol del 2011

BRANCAL


(Imatge pròpia)
Aigua.

L'enigma empresonat
en el brancal
de la desesperació.

Pedra.

Publicat per Calpurni a les 18:22
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

2 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

Com m'agradaria estar ara mateix en un lloc com el de la imatge i perdre la vista cap a l'horitzó.

Salut,
Miss Yuste.

28 de juliol del 2011, a les 15:40
Calpurni ha dit...

Miss Yuste, és a prop. La foto està presa a la platja del Parc Natural del Pla de Cabanes a Castelló.
Salut.

28 de juliol del 2011, a les 22:59

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)