(Imatge no identificada presa d'ací) |
Fes-me paraules
que sonen par a mi
com a no dites,
pessigolles enèdites:
rialles de xiquets
a mitja tarda.
Trinitat Garcia i Sebastià
Fes-me paraules,
Ed. Derzet i Dagó, 1992
(Nota: enèdites = inèdites? L'he copiat tal com està al llibre.)
4 han deixat la seua empremta:
És que de vegades, fer paraules és com fer carícies.
Una abraçada i gràcies per les descobertes, Jesús!
Paraules que són com pessigolles inèdites, fetes amb rialles de xiquets...a mitja tarda al vespre,tan se val.
Petons,
M. Roser
En un enamoramernt, les paraules, que tants amants deuen haver-se dit tants vegades, sembla que ens pertanyen només a nosaltres...
Paraules: carícies, pessigolles, rialles, pròpies... Quin valor tenen les paraules!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada